Tot i que la consellera Rigau hagi assegurat aquest migdia, després de la trobada amb els representats sindicals a la a la reunió de la Mesa Sectorial de negociació del personal docent no
universitari en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de
Catalunya, que "els directors no nomenaran professors a dit amb el decret de plantilles", en l'esborrany que el Departament ha fet arribar als sindicats del ram queda ben clara la intenció del Departament. Si arribem fins al capítol 4 (Intervenció de les direccions en el nomenament de personal interí docent), en l'article 25 (Propostes dels directors de nomenaments d'interins en vacant de plantilla), al punt 2 (es prioritzaran les propostes de les direccions en el procediment de
nomenaments d’interins per davant del criteri d’ordenació de la borsa). És a dir, que si això no significa una elecció a dit del personal, que baixi Déu i m'ho expliqui.
A banda d'incentivar la "ditocràcia", i els consegüents amiguismes, endollisme, xuclapollisme... en l'àmbit de l'educació pública, el Departament vol convertir als directors dels centres escolars en directors de Recursos Humans, i donar-los poders per triar, contractar i acomiadar al seu antull. Fins a dia d'avui, els centres públics han mantingut unes dinàmiques (en la majoria dels casos) positives en les relacions entre les direccions i la resta del professorat, gràcies, bàsicament, a les relacions no jerarquitzades entre els uns i els altres. Sembla però que el govern de CIU vol acabar amb aquest model tan democràtic de gestió dels centres, i apropar-lo a un model més proper al dels centres privats.
Per si de cas la cosa es posa seriosa, començaré a fer-me el simpàtic amb el director de la meva escola actual. De fet, ja hi ha bon rotllo, però crec que em convindria (mai se sap si algun dia puc requerir del seu favor) ser encara més amable i servicial amb ell, perquè vegi que bon mestre que puc arribar a ser. I a partir d'ara, quan em trobi amb algun/a director/a d'alguna altra escola on he treballat, aniré a saludar-los peti qui peti. Fins i tot amb aquell/a amb qui no m'hi feia gaire i que segurament ja no es deu enrecordar de mi... I potser he d'anar pensant en comprar-me algunes robes noves, de cara a les possibles entrevistes que hagi de fer amb algun/a director/a en el futur. Vaja, segur que no em veuran amb aquell xandall amb un foradet a la zona genital, i tampoc aquell que fa vint anys que em poso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada