Els secrets d'un bon pilar.

Pd6 d'ahir a la Festa Major de Badalona.

Ahir els Minyons vam fer castells a la diada de Festa Major de Badalona (3d8, 2d8fc, 4d8a, pd6), acompanyats pels Micacos locals, i els Capgrossos de Mataró. En aquesta actuació vam estrenar un nou castell en la present temporada, el pilar de sis, que va esdevenir una agradable sorpresa per la tranquil·litat i la suficiència amb que es va carregar i descarregar. I dic sorpresa, perquè tots els minyons sabem de les dificultats i les decepcions que aquest castell ens ha generat històricament. M'atreviria a dir, que pels Minyons aquest és un castell "maleït" o com a mínim, un xic travessat, sobretot els darrers anys. 

Aquesta estructura i els seus derivats (pd7f, pd8fm, 4d8a, 3d8a, 3d9fa...) han fet incrementar el percentatge de caigudes de la colla notablement en les darreres temporades, i algun any ha condicionat la resta dels castells de forma més que notable (recordeu l'intent de 3d10fm de Girona de l'any passat?, recordeu el 3d9fa de la Diada del 2009, i que havia passat dues setmanes abans? que va passar fa dos Sant Fèlix? quantes enxanetes titulars del pilar hem perdut perquè no han aguantat la pressió?).

Tots aquests antecedents han de pesar, i molt, als companys pilaners de la colla. Tots ells saben que quan la colla s'enfronta a aquestes estructures, s'enfronta en part a aquest passat tan present en les memòries de tots i cadascun dels que ho hem viscut. No ha de ser gens fàcil suportar aquesta gran pressió psicològica, àdhuc més si tenim en compte que en l'actual estructura del pilar hi ha un parell de castellers que han viscut de manera directa alguns sonats fracassos, i que segur que se'n senten plenament responsables.

És per aquest motiu que no m'esperava un pilar tan maco com el d'ahir. La força mental que demostren els pilaners és d'admirar. Sobretot els que porten tants anys d'assaigs específics i tants desenganys. Suposo que el treball psicològic del cap de colla hi té molt a veure, i en aquest sentit cal felicitar-lo. Però la felicitació més gran ha d'anar pels companys que dilluns rere dilluns assagen aquest castell i que mai han donat el braç a tòrcer.

I pel que fa al títol d'aquesta entrada... sota el meu punt de vista, el pilar és el castell més psicològic dels que es fan. El fet de no poder repartir-compartir responsabilitats amb altres companys al pis (al dos, al tres, al quatre o al cinc, la responsabilitat d'una caiguda pot ser compartida, o si més no difuminada) fa que l'aspecte mental pesi molt més que en altres estructures. I malgrat que és un castell que es pot entrenar molt més que altres gràcies a les xarxes d'assaig i al nombre de castellers involucrats, la psicologia hi juga un paper tan destacat, que per molt que el castell es perfeccioni tècnicament a l'assaig, els resultats poden no anar en consonància amb les proves als assaigs. És a dir, que descarregar el pilar de cinc net tres-centes vegades a l'assaig, no té perquè significar que a plaça serà bufar i fer ampolles.

Per que us feu una idea de la importància de la psicologia en aquest castell, només cal que feu memòria i recordeu el pilar de cinc de comiat de la vigília de la Diada de l'any passat. L'enxaneta estava tant aterrida que per poc no fa caure tot el castell, i això que era l'enxaneta titular del pilar de vuit. Afortunadament, a dia d'avui tenim un pilar mig nou, i de quarts en amunt les castelleres que hi pugen no saben que és caure d'aquest castell. I si aconsegueixen descarregar-ne set o vuit més de seguits, és molt probable que la colla aconseguim canviar el xip amb aquesta estructura.