Dia 1: arribada a Ho Chi Min (Saigon)

Avui he vist com es neteja un avió. Amb 20 netejadors!

Avui després de prop de 20 hores acumulades entre vols, enllaços i esperes, he arribat a l'hotel de Ho Chi Min que havia reservat prèviament per internet. Espero que quan arribi la independència podrem fer molts més vols transoceànics sense tantes escales i connexions, ja que tothom al món pensarà que Barcelona és un lloc molt interessant per on fer passar els avions (un hub en diuen crec), sense necessitat de passar per Madrid que no serveix per gaire...

Per arribar a Ho Chi Min, he fet connexió a Istambul on he hagut d'esperar un parell d'hores per agafar un altre avió que, oh sorpresa, parava a Bangkok abans d'arribar a Ho Chi Min. Crec recordar que l'any passat ja vaig patir aquesta jugadeta dels de Turkish Airlines, però no per això deixa de sorprendre'm i indignar-me. A veure si els puc prèmer una mica perquè m'indemnitzin per danys i perjudicis (ja tinc certa experiència en la matèria...).

Arribat a Ho Chi Min, i amb el cansament acumulat per les hores de viatge i la poca i mala son, encara m'esperava l'odissea de traurem el visat. Per no haver d'anar a l'ambaixada de Madrid o enviar-los el meu passaport per correu ordinari, vaig fer una moguda per internet amb una agència (de les moltes que s'hi dediquen) que a canvi d'una taxa d'entre 10 i 15 euros, t'envia una mena de document que et possibilita per fer-te el visat a l'arribada a l'aeroport. Vaja, una màfia ben pensada: com treure més diners dels turistes... Amb aquest document m'he presentat al mostrador on s'indicava que per allà havien de passar els del "visat a l'aterrar". Tot confiat he anat amb el document que m'havien fet arribar els de l'agencia "d'extorsió" i el passaport, pensant que seria bufar i fer ampolles, però quan després d'uns quinze o vint minuts de cua li entrego a l'oficial al càrrec, em mostra un altre paper i em demana que l'ompli de cap a peus... Ah! I que li he de donar una foto de carnet!! Ja comencem... Total, que després d'una hora ben bona esperant esdeveniments amb tot entregat, em criden per tornar-me el passaport amb el visat enganxat, i em demanen que em faci una foto amb una càmera digital que casualment tenien per allà. La broma tot plegat: 50 dòlars! 45 pel visat més 5 de la foto!!!

Així doncs que amb ganes d'arribar a l'hotel i de deixar de pensar en carregar-me a Txarlis, o a oficials oficinistes corruptes, he sortit cames ajudeu-me cap a fora de l'aeroport en cerca d'una moto-taxi que em portés el més ràpid possible. I a la foto ho veieu... La negociació amb aquest no ha estat ni de bon tros tan durà, tot i que al principi, el paio potser es devia pensar que jo era un guiri més perdut que una puta al vaticà, perquè quan li he preguntat quan em cobraria ha començat a treure bitllets dels seus per una quantitat aproximada de 350.000 dongs. Finalment hem acordat que li pagaria 60.000, tot i que en un gest que m'honora i mostra la meva generositat, li he acabat pagant 70.000. Ha marxat ben content, la qual cosa vol dir que segurament m'hagués fet el viatge per 50.000 o menys.



Jo i el moto-taxista que m'ha dut a l'hotel.



Arribat a l'hotel m'ha agradat comprovar que tot i no ser dels cars, tenia molt bon aspecte. I l'habitació, amb wi-fi inclosa, era més que digne. En un plis-plas he deixat els trastos i m'he preparat per sortir una estona per aprofitar les hores de menys calor del dia, i per fer un primer reconeixement a aquesta ciutat. M'ha recordat molt a altres grans ciutats del sud-est asiàtic com Bangkok, Kuala Lumpur o Yakarta. Moltes motos, molta gent pels carrers, molts llos per menjar pel carrer, mercats, brutícia, algun ratot, i gent que t'ofereix de tot. I a banda de parar a sopar una mica (els cinc àpats acumulats als avions no m'havien tret la gana) i veure l'ambient del carrer, no m'he pogut estar de fer el primer...



Ambient a un carrer del centre de Saigon (HCM)

 ... efectivament, el primer massatge del viatge! Com podeu comprovar en la fotografia de sota, no havia caminat ni tres-cents metres que ja m'havien ofert 7 o 8 fulletons publicitaris de llocs de massatges. A banda dels paios i paies que m'aturaven pel carrer per oferir-me també els seus serveis (entenc que de massatges). Qualsevol es resisteix amb tanta insistència! Per començar he fet el típic de "body massatge" que és més relaxant que res, tot i que la noia se m'ha posat de peus a sobre i ha caminat uns quants metres... Res doncs, avui a dormir com una soca que això tot just comença.



Un massatge? difícil elecció.