Primera via ferrata, a Montserrat, amb els amics "mefus".

Els 4 MEF's de l'Abat Marcet a Sant Jeroni: Jose, Santi, David i jo.

la darrera canal abans de fer el cim.

Ahir vaig tornar a Montserrat després d'uns quants anys de la darrera vegada, i vaig tornar a escalar dos anys després de la darrera escalada al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt. En aquesta ocasió també va ser un company de professió, el David, qui em va animar, juntament amb dos amics mestres d'educació física més, per anar a fer "Les Teresines" de Montserrat. Una via ferrata de les més antigues de Catalunya, sinó la que més.

Vam sortir de Terrassa prop de les nou del matí, i vam tenir la gran fortuna de començar l'ascensió amb un clima força favorable, ja que el matí no era especialment calorós, i uns núvols baixos tapaven el sol. Fins i tot vam tenir algunes gotetes de pluja a mig camí, però res que ens pogués fer preocupar seriosament.

La via ferrata no és excessivament complexa, ni cal ser un superheroi per acabar-la, però té la seva exigència i cal anar amb compte per no cometre cap errada fatal. Per tot el camí et vas trobant cadenes, cables, nanses i nansetes on anar-te agafant i assegurant, per la qual cosa és molt aconsellable portar uns guants per no deixar-t'hi les mans.

Vam tenir la gran sort també de no trobar-nos altres expedicions pel camí, que hagués fet la ruta més lenta i feixuga. Entre una cosa i altra, parades per esmorzar, fotos, i parades tècniques, vam estar prop de quatre hores i mitja des que vam deixar el cotxe fins que vam tornar allà on era. Abans de tornar cap a Terrassa vam fer una parada per reposar líquids a Monistrol de Montserrat. Jo em vaig fotre una gerra de clara glaçada que encara perdura a la meva memòria...