Visiteu Ca la Pepa a Rellinars!

Retrobant vells coneguts...

Avui he fet una jornada turístic-motera per la zona de la serra de l'Obach amb el company Timi, molt estimulant. 

Primer de tot hem anat a esmorzar al Teix, a la zona dels Caus de Vacarisses, un lloc molt recomanable i tranquil (sobretot entre setmana, ja que els caps de setmana s'omple de ciclistes i excursionistes varis).

En acabat (hem allargat bastant la tertúlia post-esmorzà) hem agafat les motos i hem baixat cap a Rellinars, on potser feia més de deu anys que no hi posava els peus... Jo havia sentit a parlar dels gorgs d'aquella zona, però no hi havia estat mai. Així que finalment, avui m'he pogut banyar a la font de Rellinars. S'hi pot arribar amb vehicle fins ben bé al costat de l'aigua, tot i que hi ha una pista de terra amb alguns sotracs. Allà al riu hem fet una remullada ben tranquil·lets. Solament ens hem trobat a una noia irlandesa amb la seva filla petita, ben relaxades, i amb molta crema de protecció solar...

Després del bany hem anat a Ca la Pepa, un dels bars-restaurants (o el bar-restaurant?) de Rellinars, que regenta un vell conegut, el Marc Seró. Potser feia quinze anys que no el veia, però m'ha reconegut perfectament i jo a ell també. Té obert el restaurant fa ja uns deu anys i diu que li funciona prou bé. Veient la carta m'han entrat ganes d'anar-hi a sopar qualsevol dia... Avui, de moment, ens hem limitat a fer una cerveseta i a petar la xerrada. Ha estat deliciós conèixer a la filla del Marc que ha entrat tota esverada sense dir ni ase ni bèstia. Després hem sabut que s'havia enfadat amb una amiga dels casals perquè no l'havia deixat anar al davant del seu propi cotxe... Quin debat sobre valors més interessant que hem viscut, hahahaha.

Encara ens hem trobat a una altra vella coneguda que viu a Rellinars. La Coco, que hi viu amb el Francesc Serra i els quatre fills. El Francesc no hi era, però si que hem pogut veure a les quatre criatures. Que macos, i quines cares de felicitat. Deu ser això de viure a un poble de 500 habitants i anar a una escola de 30... dic jo.

Per tornar a Terrassa hem passat cap al Bages, per Castellbell i el Vilar, d'on prové part de la família del Timi. Encara feia més anys que no havia entrat en aquest poble. Ha estat un vist i no vist, ja que l'hem creuat per agafar la N-55 i tornar a Terrassa a dinar. Tard, però dinar al cap i a la fi.