Dia 24: Voltant per l'illa de Cap Ba en moto.

Túnels per refugiar-se i per emmagatzemar material bèl·lic, al Fort Canyon.

Avui ha estat el dia de voltar amb una moto llogada. Al mateix hotel on estic m'han llogat una de marxes per 5 dòlars, i ben d'hora, ben d'hora m'he posat en marxa. Amb un principi de torticolis pel putu ventilador de l'habitació, ja que l'aire condicionat no funcionava. He parat a esmorzar un brioix i un cafè amb llet a una de les poques fleques que es troben, i tot seguit he anat a voltar per l'illa.

La primera parada ha estat al Fort Canyon, un lloc estratègic militar en un dels llocs més elevats de l'illa. Es va construir durant la guerra amb els nord-americans i servia com a heliport i refugi, a banda de disposar d'un parell o tres de canons de llarg abast. 

Això sí que és un "papinu".

He fugit del Fort Canyon per la solana que queia i l'alta humitat, i m'he anat cap a la "Hospital Cave", o cova Hospital, un antic refugi i hospital de guerra que va construir la resistència vietnamita amb l'ajut dels xinesos. Increïble el nombre de sales i les seves dimensions, tot just passat una porteta ja a l'interior de la cova. El cert és que no m'estranya que els nord-americans acabessin tornant-se bojos per la capacitat d'amagar-se i moure's sense ser vistos dels vietnamites.    

Excel·lents vistes des del Fort Canyon. 

El parc nacional de Cat Ba ha estat la darrera visita de la jornada. A uns vint quilòmetres del centre del poble de Cat Ba hi ha l'entrada a aquest parc natural declarat patrimoni natural per la UNESCO. Suposadament aquí hi ha una gran varietat d'espècies de flora i fauna, tot i que el meu recorregut fins a un turó a 800 metres del nivell del mar, tampoc m'ha permès creuar-me amb gaires bèsties. Sí que he pogut fotografiar a un insecte similar a la mantis religiosa, una petita serp molt guapa amb una ratlla blava a tot el llarg de l'espinada, i algun que altre rèptil rotllo llangardaix però bastant més gros que havia d'intentar no atropellar quan creuaven la carretera sense ni mirar... 

La carretera que creua l'illa per a mi solet.

Al parc he fet una patejada d'una horeta per arribar al cim del Nam Nguc, o alguna cosa per l'estil. La xafogor era bastant horrible i he arribat a dalt amarat de suor i amb la roba molla. Per sort tot el que duia ho he deixat en una super bossa d'aquestes impermeables que em va deixar l'amic Txals. Un bon invent aquestes bosses.

A dalt del turó hi havia overbooking de turistes. Bé, amb els quinze o vint que erem ja es pot considerar overbooking, ja que el cim del turó no feia ni vint metres quadrats, i a sobre la meitat ocupats per un mirador metàl·lic d'uns vint metres, però amb les escales tancades al públic. Llàstima perquè la foto devia ser bona. Tanmateix, alguna foto he llençat malgrat que la càmera s'havia tornat boja i solament em deixava fer fotos estàndard, ja que no funcionava ni el zoom, ni el menú, ni res. I a sobre la imatge de la pantalla es veia cremada per la llum... Per sort quan he vist les poques fotos que he llançat a partir d'aleshores, he comprovat que havien quedat bé. Vaja, bé per la qualitat de la càmera. 

Déu, no sé no com m'he pogut fer la foto si em relliscava la càmera de les mans per la suor.

Després de la suada al Parc nacional de Cat Ba he tornat cap a l'hotel a buscar la dutxa de pressa i corrent. Dinar a base de noodles fregits amb calamar i vegetals, i a descansar a l'hotel durant les hores xungues de calor. I per la tarda, platgeta a Cat Ba, i una birreta amb una parella de catalans que m'he trobat baixant del turó al parc nacional. Eren de Barcelona, del barri de la Sagrada Família, però ja no recordo els noms. Bé, suposo que això tampoc és gaire important, no? Hem tingut una animada tertúlia per parlar del viatge i de la situació política a Catalunya. Quan el noi m'ha dit que havia demanat al Llagostera una samarreta de les que van fer amb l'estelada per la copa del rei, he vist clar que eren dels meus.

Avui he pogut comprovar que hi ha bastanta més ocupació que no pas ahir. Sobretot han arribat vietnamites a passar el cap de setmana, suposo. Espero que demà no pateixi les conseqüències al tour que he contractat per la badia. Em fa més por que una puntada de peu aquest tour, però és l'única manera segura de veure el aquí s'ha de veure sí o sí. Diuen que inclou kayac, visites a coves, mercats flotants a petites viles, platges, snorkel, dinar al vaixell, etc. Ara, que ja veurem, perquè aquesta nit ha començat una tempesta guapa, i ja veurem quant dura... Demà us explico.

Ah! I per cert, els vietnamites sí que diuen allò que a Espanya es pensava que ho deien els xinesos, de Chao Cho Chin (home divorciat, oi?). Ho acabo de sentir clarament al presentador d'un programa esportiu del Vietnam. ;-)