"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 31 d’agost del 2013

Paciència.

Patacada física i moral ahir a Sant Fèlix.

Ahir els Minyons de Terrassa vam viure una d'aquelles jornades de Sant Fèlix dures i decebedores, després d'ensopegar amb dos dels tres castells intentats (2d9fm i 4d9f carregats, i 3d9f descarregat), i comprovar que encara estem lluny del millor nivell de la colla exhibit a finals dels noranta, quan sovintejàvem els castells de la gamma extra amb un alt percentatge d'efectivitat. La decepció per a alguns va ser major, si cap, pel grau d'expectatives generat en els darrers dies i assaigs, quan s'especulava amb la possibilitat de dur a Sant Fèlix castells com el 4d9net, el 5d9f, o el pd8fm.

Per què no acabem d'aixecar el vol els Minyons? Té a veure amb les dificultats per fer el relleu generacional de castellers en posicions clau als troncs? Té a veure amb la davallada de castellers a la colla? Permeteu-me algunes respostes...

Crec que hi ha hagut una deixadesa general dels equips tècnics en el passat pel que fa a l'anticipació del relleu generacional de castellers en posicions claus dels castells (parlo de deu i quinze anys enrere quan les coses anaven millor). Era allò de qui any passa any empeny...

Crec que no hem aconseguit, per x circumstàncies, formar a castellers del tronc que baixessin des del pom de dalt fins als pisos inferiors com altres colles, amb la qualitat i experiència que això implica. És curiós que una colla com la nostra amb més de 35 anys d'història no hagi aconseguit formar o retenir més que un parell de terços (Guillem i Xavi Jurado), i cap segon. De quartes però anem sobrats, i això gairebé és més un problema que un avantatge...

Crec que en els darrers anys hi ha hagut en les tècniques una mena de fal·lera per alleugerir els troncs que ens passa factura. Fa anys que les nostres estructures remenen més del compte, i potser caldria preguntar-se si no ens estem passant rebaixant pes, i perdent força.

Crec que els equips de canalla dels darrers anys han pagat aquesta baixada de nivell de la colla, amb massa caigudes, i amb baixes significatives, i una desconfiança més que justificable.

Crec que la fortuna tampoc ens ha acompanyat gaire en els darrers temps, amb intents que no es carreguen pels pèls, o que es desmunten quan estaven per descarregar...

Crec que els castells encara no han arrelat del tot dins de la societat terrasssenca, si tenim en compte que més de 2000 minyons que han passat per la colla ja no en volen saber res de nosaltres, i que no som capaços de créixer al ritme d'altres colles tot i que a la nostra ciutat hi viuen prop de 215.000 persones.

Crec que la relació nivell d'assaigs-nivell de castells no està del tot equilibrada, ja que ens volem plantejar castells de la màxima dificultat, però el dia a dia amb prou feines si podem enfilar els castells de vuit pisos a l'assaig amb seguretat.

Crec que falten moltes proves als troncs que és el que més ens justeja. Potser una xarxa amb "n" forats seria la millor manera de resoldre aquest problema com han fet altres colles (p. ex: Vilafranca).

Crec que sovint hem desaprofitat a nous castellers molt motivats i amb bones capacitats físiques pels troncs dels castells que han acabat avorrits i deixant la colla, i en canvi en d'altres casos s'ha volgut córrer i s'han donat excessives responsabilitats a castellers novells sense tenir en compte la necessària formació tècnica i física.

Crec que les manies personals d'alguns tècnics envers alguns castells ens ha llastrat la possibilitat de curtir a nous castellers del tronc. Crec que és una mala estratègia no apostar per castells com el 7d8 o el 9d8.

És probable que ens haguem emmirallat massa en altres colles a l'hora de plantejar els reptes, sense ser conscients de quin era el nostre nivell real en cada moment. Aquest és un problema que afecta a tota la colla en general.

Bé, també és probable que jo estigui molt equivocat...

1 comentari:

  1. Dir, abans de res, que crec que enguany s'està treballant molt més i molt millor que en els darrers temps en el tema de la progressió dels troncs. Com ja vas escriure fa un temps: keep calm, no es pot canviar tot en mitja temporada -ni en una tampoc-!

    Ara bé, només de veure com va canviar el 5 quan vam pujar els terços lleugers a quarts, enlloc de les nenes habituals, es fa palès que necessitem algú capaç de donar tranquilitat en aquest pis -no crec que sigui tant un tema de pes, com de saber estar-. Abans teníem a l'Amàia, que feia aquest paper, però ara trobo a faltar algú que hi posi ordre. Veient qui pujava al pis de quints dels castells de la Joves, i la serenitat i seguretat que transmetia, crec que hi ha una línia de treball en aquest sentit que hauríem de considerar.

    A banda d'això, sempre he estat de l'opinió que, si en el seu moment no es van buscar recanvis, va ser perquè als interessats -tant els que pujaven com els que manaven- ja els hi anava bé que no n'hi hagués. Tanmateix això és el passat, i el que hem de fer ara, és no repetir-ne els errors i mirar cap al futur, que n'hi ha, i no té perquè ser dolent.

    ResponElimina