Nova vaga del sector educatiu.

Rigau no intentis enganyar a l'opinió pública. La LOMCE és una merda. La LEC tres quarts del mateix. Prou retallades.

Contra la LOMCE... Independència, contra la LEC... Socialisme, contra les retallades... Independència i Socialisme!!!

Avui he tornat a participar en una nova jornada de vaga del món educatiu, i ja en van... aquest cop he dubtat fins a darrera hora si seguir la vaga o no, però en vistes del seguiment que hi ha hagut a la meva actual escola, he decidit que no podia ser un esquirol més.

Dubtava si participar d'una vaga contra una llei espanyola que ja s'ha aprovat al congrés dels diputats amb el suport únic del partit del govern, és a dir, el PP. Crec que seria molt més útil prémer l'accelerador del procés independentista i no haver de patir més per les lleis espanyoles, que no pas perdre el temps amb mobilitzacions estèrils.

Dubtava també si aquesta vaga serviria per continuar lluitant contra la llei educativa catalana (LEC), la que realment haurem de patir els i les docents catalans, i que continua desenvolupant el govern de CYU amb el consentiment i la complicitat dels dos principals partits de l'oposició (ERC i PSC). I sembla ser que la senyora consellera, Irene Rigau, no s'ha donat per al·ludida... (I que satisfeta semblava de que els seus estimats amics de la privada-concertada s'haguessin mobilitzat aquest cop per defensar-la. Quina colla de piloters-xupopters-clientelistes-elitistes-classistes...).

Dubtava també, com molts companys de professió, si una nova vaga (i ja en van set o vuit en els darrers quatre o cinc anys), serviria per fer que els polítics governants es replantegessin alguna cosa o si bé passaria com a la resta de vagues que han servit de ben poc, més enllà de mostrar el malestar del col·lectiu dels docents i d'algunes famílies molt compromeses amb l'escola pública i l'educació dels seus fills, i potser, per evitar mals majors. Vaja, i no crec que en breu surtin el ministre Wert i/o la consellera Rigau a declarar públicament que faran cas als milers de manifestants, i a reconèixer la perniciositat de les lleis que volen tirar endavant.

Malgrat tot, continuo fent cas al bo d'en Manuel de Pedrolo, que deia allò de "cal protestar encara que no serveixi de res".