"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 19 de gener del 2014

Carta oberta al nou cap de colla dels Minyons de Terrassa, l'amic Guillem.

Un dia històric per als Kurtits i per als Minyons (foto: Rubèn Barba)

Ahir, 144 minyons et van fer confiança, amb la qual cosa t'has convertit en el cap de colla més desitjat de la història d'aquesta colla (diria). Solament et va poder superar en nombre de vots el teu company de projecte, i nou president, Cesc Poch, que va rebre 148 vots favorables. Tanmateix, estic convençut que si la votació del nou equip tècnic s'hagués celebrat abans que la de la junta directiva, podries haver superat els 200 vots sense problemes...

En primer lloc et vull felicitar (i fer-ho extensiu a tot el teu equip) per haver tingut els pebrots de donar aquesta passa endavant. Tots sabem de la gran responsabilitat i l'enorme pressió que et ve al damunt a l'assumir aquest càrrec, però estic convençut que te'n sortiràs. Què no ha de poder fer una persona que, com tu, de ben xic, ha pujat dalt de castells de 8 i 9 pisos? Tu ja saps el que significa que tota una colla depengui de la teva decisió final!

Crec que ahir va quedar clar, que això de parlar en públic no et fa gens ni mica de gràcia, i tu mateix ho vas reconèixer a l'assemblea amb naturalitat i senzillesa. Però no pateixis, perquè als minyons no ens calen grans oradors, ni encantadors. Valorem més i millor a les persones honestes, implicades, coherents, educades, treballadores, respectuoses i amables, i crec que tu de tot això no vas faltat. Pensa que, a la llarga, ningú et jutjarà pels teus discursos, si no pels castells que hàgim assolit i per les teves formes.

Estic convençut que encara hi ha uns quants minyons que a penes et coneixen, i que es deuen preguntar si realment estàs capacitat o no per portar a la colla a bon port. Potser no saben que portes prop de 30 anys a la colla, que has passat per tots els nivells d'un castell (de l'enxaneta a la soca), que ja saps el que és formar part d'un equip tècnic, que et vas partir un braç per la colla, que has hagut de fer malabarismes amb els horaris laborals per poder anar a actuacions i/o assaigs, etc.

Pensa que a partir d'ara se t'aproparà molta més gent de l'habitual (quartes i quintes sobretot ;-)). Alguns per bé i d'altres no tant. Espero que no t'atabalis gaire i que ho portis amb calma i amabilitat. Ja saps que no es pot fer sempre tot al gust de tothom, i hi haurà qui et girarà l'esquena. És un dels inconvenients que comporta això de ser el cap. Però no pateixis perquè sempre et quedaran els Kurtits...

Una darrera súplica. Espero que el dia que decideixis posar punt i final a la teva tasca de cap de colla, no ho facis amb resentiment i odi, si no amb agraïment i satisfacció. Que ho puguis fer amb el cap ben alt, i amb més nous amics que no pas nous enemics. I recorda ser educat fins al final i felicitar i fer costat a la persona que et substitueixi al front de la colla. Segur que ho agrairà.


2 comentaris:

  1. Moltes felicitats Risto. Pel teu encert a l'hora de triar les paraules, per les ganes de construir colla. A la teva carta oberta hi apareixen dues vegades, almenys dues crec, referències a l'educació, a la manera de dir les coses; coincideixo amb tu que n'hi han moltes de formes de comunicar i transmetre i no sempre les que acostumen a emprar els nostres dirigents han estat les més adequades. Tant de bo amb el Guillem hi hagi un gir.
    I moltes ganes per estar sempre on has d'estar, Risto, sempre hi ets.

    Jordi Juanico

    ResponElimina
  2. Impecable carta oberta a en Guillem, Risto.
    Jo crec, que sense desmerèixer res del que hi hagut fins ara (pel simple fet que fer aquest pas de posar-se a fer de cap de colla o president dels Minyons de Terrassa ja és per treure's el barret, més enllà de les formes i els resultats finals), en Guillem (i en certa manera en Cesc, també, però sobretot en Guillem) és la cara visible d'un canvi d'era a Minyons que clamava al cel. I sí, tal com ja diu en Juanico, un canvi d'era que hauria de plasmar-se, sobretot, en maneres de fer més respectuoses, més transparents i molt més participatives. El sol fet que una junta i una tècnica es presentin sota el mateix projecte, compartint des del principi valors i visions, ja és molt i molt paradigmàtic d'aquest canvi d'era. I tot, per finalment, fer millors castells, amb més motivació i més consciència de col·lectiu.
    Apa, noi, una abraçada i gràcies per ser-hi i pel teu bon fer.

    Carles Rué

    ResponElimina