Aquesta versió del famós poema de Jacint Verdaguer, del grup de rock sinfònic dels anys 70 "Slalom", inclosa al disc amb títol homònim, que solia escoltar a casa dels meus pares i que contenia unes quantes versions de temes populars catalans en clau rock, molt ben tocats i amb una veu que em recorda, en certa mesura a la del sabadellenc, amb nom artístic espanyol (per obrir mercat suposo), Sergio Dalma.
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s´allunya
d´enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantessa,
blanc Pirineu
marges i rius, ermita al cels suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
Jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me´n desterra
que en fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra
que hi vull morir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada