Fa un parell de setmanes vaig anar amb el meu germà Albert, el Tara i el Llordella al concert dels Iron Maiden al Palau Sant Jordi. Els havia vist cinc anys enrere al mateix recinte, però en aquella ocasió presentaven nou àlbum i no van tocar els seus principals èxits. Aquesta vegada, però, venien a fer un concert antològic dels seus 38 anys d'història. Sí, sí, els Iron Maiden i jo som de la mateixa quinta!
Davant d'uns 16.000 espectadors, la banda anglesa va oferir un recital de dues hores exactes plenes d'energia i espectacle: Ninots gegants, dibuixos gegants, pirotècnia, llums... i uns músics entregats i en plena forma. Només calia veure al cantant, Bruce Dickinson, corrent amunt i avall i donant salts sense parar.
Per al record em quedo amb els moments intensíssims i orgasmàtics de l'interpretació de "Run to the hills" i "Fear of the dark", clàssics entre els clàssics, que l'audiència va seguir amb braços alçats i corejant a l'uníson. Brutal!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada