"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 12 de juny del 2014

Que passi el següent... Fe-de-ra-lis-ta!!!


Si fa un parell de setmanes, dies després de la patacada electoral socialista en les eleccions al Parlament europeu, era el Secretari General del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui anunciava la seva retirada i convocava un congrés extraordinari a finals de juliol per triar una nova direcció dels socialistes espanyols, ahir li va tocar el torn al Secretari General del socialistes catalans, l'ínclit Pere Navarro, que també ha hagut d'assumir els pèssims resultats dels socialistes catalans a les darreres eleccions europees, i ha decidit seguir les passes del gran guru del federalisme patri.

Està per veure qui serà el valent/la valenta, tant a nivell estatal com català, que s'atrevirà a agafar les regnes d'aquest partit en caiguda lliure, que en qüestió de quatre o cinc anys ha perdut més de la meitat dels seus votants, i que veu com el seu discurs actual no convenç a les masses com feia uns anys, quan encara podien enganyar al general amb falses promeses i presentant-se com els únics garants possibles per fer front al PP. Però en els temps que corren (amb la dramàtica crisi econòmica que patim, i la crisi mateixa de l'Estat autonòmic), a la majoria dels votants ja no els valen els discursos grisos i tebis, buits, que no porten enlloc, com han estat fent tant Rubalcaba com Navarro al llarg d'aquests darrers anys.

I això del federalisme... per favor, no s'ho poden creure ni ells mateixos!! Després de 38 anys repartint-se el pastís entre dos partits polítics, ara aposten per la via federal?? No ho podien haver pensat abans això? I perquè hi hagi un estat federal, no caldria que hi hagués alguns federalistes convençuts a l'altre banda? Realment creuen que algú es pot federar amb polítics com Bono, Ibarra, Guerra, Leguina, González, Vázquez, etc., etc.? Aquests no volen Federacions, aquest volen servituds, i súbdits fidels...

M'importa poc el futur dels socialistes espanyols. Vaja, de fet no, espero que continuïn enfonsant-se a costa de partits autènticament d'esquerres. Tanmateix, espero que d'aquí poc ja no ens incumbeixi la política espanyola. Però confio que els socialistes catalans sàpiguen canviar el rumb actual i comencin a pensar en el futur del poble català més enllà dels interessos espanyols. O ho fan així, o acabaran sent un partit minoritari a casa nostra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada