Nicaragua - Dia 13 - Corn Island.

Un carrer qualsevol de la big Corn Island.

Aquest mati he sortit a conèixer una mica millor l´illa i a fer un banyet abans de tornar a l´estadi de beisbol per veure el doble joc (dos partits seguits a 7 entrades cada un) entre els mateixos dos equips d´ahir. Els locals, Costa Caribe, que representen a tots els pobles de la costa del carib, acabaran la fase regular com a primers classificats de la lliga nacional, i jugaran les semifinals al millor de 12 jocs. Els altres classificats crec que eren el Boer de Managua, el León i el Ribas. Avui la primera partida l´han guanyat els militars del Dalon, i la segona els del Costa. En un dels espectaculars llançaments de la bola per part del pitcher, aquesta ha rebotat al bat del batedor sense que el catcher hagi estat capaç d´agafar-la, anant a parar a la zona on no sona de l´arbitre.

Y eso dueleeee...

Després del beisbol i de descansar una estona a l´hotel on m'allotjo molt dignament per 15 dòlars la nit, he tornat a sortir a fer una banyet i a reconèixer el territori. M´he trobat excel·lents platges, tot i que desertes. Aquí hi ha molt poc local que es deixi veure per la platja, a banda d´alguns nens, i tampoc no m´he trobat a gaires turistes. Els podria comptar amb el palmell d'una mà.

Les platges tampoc estan condicionades pel turista. Són així com les veieu en el seu estat natural. Ni "xiringuitos" ni "tumbones", ni hamaques pels voltants. Ara, palmeres, cocoters i d'altres plantes i arbres, un munt. I sorres blanques i fines que permeten veure un aigua transparent i cristal·lina.

La comunitat local és una barreja de negres autòctons de l'època dels esclaus que parlen una barreja d'anglès i crioll que es fa ininteligible, i nicaragüencs establerts molt temps enrere amb la pell ben fosca o alguns nouvinguts de pell no tan fosca. Alguns dels autòctons són de la ètnia Rama, que habita la zona caribenya d'aquest país. En l'aspecte religiós també es viu la diferència entre els practicants de la religió catòlica i els protestants, adventistes, i testimonis de jehovà. 

Entrant a l'església.

Pel vespre, mentre em passejava a prop del port amb intencions de menjar alguna cosa o, com a mínim fer una birreta, he entrat en un antre a preguntar i un parell de nois que resultaven ser catalans, de Viladecans, m'han recomanat que no mengés allà. Es deien Pedro i Adrià i m'han explicat les seves peripècies per Corn Island i la resta del país. Anaven bastant de tirats, dormint amb l'hamaca sempre que podien, i gastant el mínim. Ha estat la primera ocasió que he pogut parlar en català amb algú, i a fi de bé que l'he aprofitada. Hem estat una bona estona xerrant esperant que marxés el vaixell que els havia de tornar cap a Bluefiels. Es veu que tenien intenció d'estar una sola nit a l'illa i per problemes logístics de transport, s'havien hagut de quedar 4 o 5 dies...

Amb l'Adrià i el Pedro.