Eva Bach: "L’examen més fiable, el de la vida".

 

(Article de l'escriptora i pedagoga Eva Bach a l'especial Criatures del diari Ara d'avui dissabte).

Un quocient intel·lectual elevat o una trajectòria acadèmica brillant no garanteixen l’èxit a la vida, de la mateixa manera que un quocient baix o una trajectòria poc lluïda no l’impossibiliten. Aquesta és una de les premisses de partida, científicament validada, del nou paradigma de la intel·ligència emocional, desenvolupat a partir de la dècada dels noranta. És una constatació científica que qui més qui menys havia pogut comprovar. Companys que no se n’havien sortit a l’escola se n’han sortit després a la vida i companys que se’n van sortir molt bé a l’escola no ho han fet tan bé a la vida. Els que sembla que no se n’hagin assabentat encara són els responsables del famós informe PISA. Continuen avaluant primordialment la llengua i les matemàtiques, que són les matèries que conformen el quocient intel·lectual clàssic, quan aquest és precisament el que aquest nou paradigma ha qüestionat i ha demostrat que no és determinant. 

Desenvolupament emocional

L’informe PISA avalua variables que prioritzen els resultats per sobre dels processos i s’orienten bàsicament a la professionalització, la productivitat, la competitivitat i l’èxit acadèmic, i deixen de banda el desenvolupament humà en el sentit emocional, social, artístic i existencial. Un greu oblit si tenim en compte que, com diu un metge cirurgià espanyol de renom, una persona emocionalment bloquejada és una persona intel·lectualment anul·lada. Al meu entendre, tindria més sentit un informe que avalués també les competències personals, fes un seguiment dels alumnes en l’edat adulta i mesurés el seu índex de maduresa emocional i el seu grau de competència laboral i de compromís social. És a dir, fins a quin punt una persona està positivament integrada en el seu entorn i ha sigut capaç de posar el seu talent al servei de la societat i dels altres. Crec que seria un informe força més substanciós, complet i edificant que l’actual.

L’examen més fiable i més important sempre és el de la vida i és en aquest en què pares i mares hauríem de posar l’accent i hauríem de motivar més els nostres fills. La resta tenen menys importància de la que els donem i ens els hauríem d’agafar més relativament.