Reconec que després de l'emocionant i emotiva jornada electoral del 9N m'havia posat bastant "palote" amb la demostració de força i d'unitat per la independència. Després de veure l'abraçada entre el president de la Generalitat i el cap de files de la CUP, el David Fernàndez, al final de les votacions del 9N, vaig pensar que res era impossible, i que per una vegada, els polítics catalans serien capaços de posar-se d'acord per anar de la mà cap a l'objectiu comú i principal. Però no. Era una il·lusió.
Després d'escoltar el discurs de Mas i la seva proposta de full de ruta, vaig pensar que el president obria la porta sense embuts a la independència, i que no es podia desaprofitar l'ocasió malgrat tots els malgrats en pro del gran objectiu. Ja arribaria l'hora de discutir-nos, esbatussar-nos i tirar-nos els plats pel cap...
Tot seguit va arribar la proposta del Junqueras, que sense voler dir el que volia dir, se'l va entendre perfectament. Res de llista única. Unitat des de la divisió! Tres llistes amb un punt comú per la independència i més opcions als votants perquè ningú se senti exclòs. Doncs també la compro aquesta proposta, va!
La resta de forces independentistes-sobiranistes també s'han manifestat contràries a la possibilitat de fer un front comú independentista. Així doncs, no cal donar-li més voltes, oi? El que està claríssim és que els que vam anar a votar el 9N volem poder votar, legalment i oficial, per decidir què volem ser, i ho volem fer quan abans millor. Perquè no hi ha temps a perdre.
Ara el president Mas es veu en la disjuntiva que si convoca eleccions és molt probable que el seu partit sigui el gran perjudicat per la davallada que patiria. Segons les enquestes, podria deixar de ser el principal partit a Catalunya perquè ERC passaria al capdavant. ¿Li interessa en aquestes circumstàncies convocar eleccions ara si el mandat no finalitza fins al 2016, sabent que probablement el pas del temps juga al seu favor donat que la situació econòmica podria millorar i molta gent ja haurà oblidat alguns dels casos de corrupció que actualment afecten al seu partit?
Independència a canvi de perdre el poder... quin dilema, no? Tanmateix, Junqueras sap que sense CIU no hi ha independència possible, i és per això que darrerament hem sentit propostes conciliadores com ara donar la presidència a Mas encara que CIU no fos la força més votada en les eleccions. O també han fet pública una enquesta que situaria a CIU com la força més votada per davant d'ERC. Pedres contra la pròpia taulada?
En tot cas, els ciutadans de peu, als qui el joc de la política, o de la politiqueria, ens la porta més aviat fluixa, restem expectants a la resolució definitiva de l'assumpte, i a la convocatòria o no d'unes eleccions anticipades. Pel bé del país, espero que el senyor Mas sigui sensat, deixi de pensar en clau partidista, i les convoqui ja d'una p. vegada. Ara és l'hora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada