Seguint amb el raonament exposat el darrer dia de l'any passat, avui puc afirmar que tot continua igual. Gaudint i patint amb la normalitat més absoluta, i qui dia passa any empeny.
Avui he començat gaudint d'un despertar amb menys ressaca (més que ressacós, diria que afectat pel mal del fumador passiu. Ho he comentat alguna vegada que n'estic fins als collons??!!!) del que podria haver imaginat, i d'una jornada de mandra general en pantufles, pijama i batí.
Fins aquí tot ideal. Llàstima que he passat per la cuina... i he trobat la porta del congelador entreoberta. Efectivament! Algú es va deixar ahir una ampolla de cava i va marxar tan panxo/a. Malaguanyat cava!
Per compensar la indignació momentània, he recordat que havia quedat algunes profiteroles dels postres del sopar d'ahir, i m'he regalat l'esmorzar que veieu aquí dalt. Un gran consol, la veritat.
Però "no es oro todo lo qué reluce"! Després de gaudir com un tocino amb un esmorzar exquisit, tocava fer una mica de neteja. Una de les feines més desagraïdes que s'han inventat. Sort que encara em queden uns dies de vacances...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada