El Periodico: "Els espanyols són els estudiants que passen més temps a classe".

(Article de MARÍA JESÚS IBÁÑEZ per a El Periodico. Interessants i reveladores dades sobre la relació "hores dedicades/nivell d'èxit acadèmic" del nostre sistema educatiu).

Els alumnes d’ESO tenen 1.061 hores lectives davant les 882 de mitjana a la UE.

Estar més hores a l’aula no evita que Espanya encapçali el fracàs escolar.

Al capdavant en el nombre d’hores passades a classe i, tot i així, líders també en fracàs escolar. Les 1.061 hores anuals que els estudiants espanyols d’ESO inverteixen dins de l’aula no es tradueixen en millors resultats acadèmics, segons es dedueix de l’últim informe sobre indicadors educatius fet públic per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Una vegada més, el debat sobre la qualitat de la docència, sobre la necessària renovació metodològica dels professors –especialment a secundària– i sobre la falta d’estímuls dels estudiants, salta a la palestra. 

Entre les moltes estadístiques que, amb motiu del final d’any, està fent públiques el Ministeri d’Educació, aquesta setmana s’ha posat de manifest que en la primera etapa de l’educació secundària (ESO), «a Espanya s’imparteixen més hores de classe obligatòries que a la mitjana de l’OCDE i de la Unió Europea». Tan sols Colòmbia, Mèxic i Xile, on els alumnes tenen una càrrega lectiva anual de 1.200, 1.167 i 1.062 hores, respectivament, superen la mitjana espanyola. 

D’entre els països comunitaris, el més pròxim a Espanya (en termes d’horari escolar) és Holanda. Allà, la permanència a classe a secundària és de mil hores, però, en el seu cas, la inversió en temps lectiu es tradueix en una taxa del 9,2% d’abandonament escolar prematur, davant del 23,5% de mitjana dels espanyols, segons recull l’informe ministerial sobre el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació, que inclou dades de l’any 2013. 

EL MODEL SUEC / A l’extrem oposat s’hi situen els suecs, que tenen el sistema educatiu amb el nombre d’hores d’instrucció obligatòria més baix de l’OCDE –només 754 hores– i que tenen una taxa de fracàs escolar de tan sols el 7,1%, una de les millors, d’altra banda, de la Unió Europea. El país escandinau és, a més a més, un dels que més diners destina a educació, amb una inversió del 29,8% del seu PIB per habitant. Aquesta xifra és molt similar a l’espanyola (un 29,4%), amb la diferència que aquí tots els experts coincideixen a lamentar que la inversió és fallida, vist l’alt percentatge d’abandonament dels estudis. 

«És cert que a Espanya no hi ha una correlació entre la càrrega lectiva i l’èxit escolar com sí que passa en altres països, però això és degut, entre altresraons, al fet que aquí, tal com està estructurat l’horari, hi ha una pèrdua important de temps entre classe i classe. A més a més, al ser la jornada més llarga, també hi ha més cansament per part dels alumnes», objecta Francesc Imbernón, professor de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona (UB). «I amb la LOMCE, possiblement aquesta situació empitjorarà, en lloc de corregir-se», vaticina Imbernón. 

LA ‘LLEI WERT’ / La reforma educativa del ministre José Ignacio Wert, que el setembre vinent entrarà en funcionament a primer i tercer d’ESO (a més de primària i primer de batxillerat), «no garanteix el canvi metodològic que tant necessita l’educació secundària a Espanya», lamenta aquest investigador. «Al contrari, amb uns temaris tan plens com els que es van aprovar la setmana passada, els estudiants es veuran abocats a la memorització i a les pràctiques rutinàries i els professors tindran molt poc marge per a la innovació». La LOMCE, afegeix Imbernón, hauria d’haver apostat per esponjar els currículums, per donar a les assignatures un enfocament més reflexiu o competencial i lamentablement no ho ha fet. 

Això sense oblidar que la llei amb la qual el PP pretén millorar la qualitat de l’ensenyament a Espanya no preveu cap mena d’acció en matèria de formació o reciclatge professional del professorat. «És una norma que parteix d’una profunda desconfiança en la tasca que porten a terme els professors», assenyala l’expert. «A més a més, la secundària és, tradicionalment, l’etapa més abandonada. Durant massa temps, s’ha aplicat a l’ESO una cultura docent més pròpia del batxillerat», afegeix Imbernón, que destaca que, encara que amb anys de retard, la situació ha començat a canviar des de la implantació del màster obligatori per als llicenciats i graduats universitaris que aspiren a donar classes en instituts públics (encara que no en centres privats).