(Miracles a Lourdes...)
A Espanya l’educació viu en rebaixes constants des del 2009. A partir
d’aquell moment la majoria de comunitats autònomes, que assumeixen el
gruix del finançament de l’ensenyament, van començar a retallar els seus
pressupostos. En total, les diferents administracions –Ministeri
d’Educació, comunitats i ajuntaments– van destinar aquell any 53.092
milions d’euros a totes les etapes educatives, des d’escoles bressol
fins a la universitat. Va ser el pressupost d’educació més gran de la
història d’Espanya. Però en només tres anys les aules van perdre més de
6.000 milions d’euros, indica l’última estadística de la despesa
publicada recentment pel Ministeri d’Educació.
Així, el 2012 la inversió en formació va baixar fins als 46.605
milions d’euros, la qual cosa suposa un 4,42% del PIB, mentre la mitjana
europea aquell any era del 5.2%. La comunitat autònoma que va passar
les tisores amb més cura va ser Castella-la Manxa, que va reduir un 24%
la seva aportació respecte al 2011. La van seguir les Balears (12,7%),
Navarra (12,1%), Catalunya (9,7%) i la Comunitat Valenciana (9,2%). A
l’altre costat hi ha La Rioja, País Basc i Andalusia, amb retallades que
no van superar el 5%. La crisi econòmica que va començar a finals del
2007 ha deixat serioses cicatrius en escoles i universitats.
L’educació
ha estat una víctima més de les “mesures d’austeritat” i cap govern, ni
estatal ni autonòmic, no ha salvat la formació de les retallades. Han
estat tan profundes que ni la presumpta recuperació econòmica actual no
aconsegueix revertir la situació. El projecte de pressupostos del Govern
central per al 2015 destina al Ministeri d’Educació 2.273 milions
d’euros, 570 milions menys que el 2011, una caiguda del 20%. Menys
diners però més alumnes. Aquest curs, les aules escolaritzen 359.446
estudiants més que fa quatre anys, 8.141.628 persones en total.
PROGRAMA DE SUPORT El 2012 s’hi destinaven 169 milions; aquest any, només 5 milion.
BEQUES UNIVERSITÀRIES Hi ha més persones amb dret a ajuts i la quantia que reben es reduei.
Amb tot, el pressupost del Ministeri d’Educació per a aquest any puja
cent milions respecte al 2014. Però l’increment va a parar gairebé per
complet a la implantació de la nova llei d’educació, la Lomce, que ja ha
iniciat el seu camí a 1r, 3r i 5è de primària i a la nova FP bàsica.
Altres partides han quedat seriosament perjudicades. La que més ha estat
l’educació compensatòria, és a dir, els programes de suport als
estudiants d’entorns desfavorits. Es tracta d’iniciatives que intenten
compensar les desigualtats derivades de factors socials i econòmics amb
reforç escolar, plans d’entorn als barris i ajuda a les famílies. Si els
pressupostos no es modifiquen, el 2015 s’hi destinaran 5,2 milions
d’euros, mentre que l’any passat van ser 70 milions, i el 2012, 169
milions. El ministeri que dirigeix José Ignacio Wert ha repetit en
múltiples ocasions que els resultats escolars milloraran amb la Lomce,
fins i tot els d’aquests alumnes ambmés problemes de base que ara es
que-den sense programes de suport. La llei Wert preveu, en canvi, que
els professors preparin itineraris especials per als alumnes amb
desavantatge.
Quant a les beques generals, el pressupost puja fins als 1.469
milions d’euros. Un augment de 38 milions d’euros respecte el 2011, amb
el qual s’ha hagut d’atendre un 20% més de becaris. Les dificultats
econòmiques de les famílies han provocat un augment dels estudiants amb
dret a beca. Aquest curs són 317.000 universitaris, per la qual cosa la
quantia mitjana ha hagut de baixar –a més, Educació va endurir fa dos
anys els requisits per accedir als ajuts; els estudiants han d’obtenir
millors notes–.
A Catalunya, la inversió educativa segueix una tendència similar a la
del Ministeri d’Educació des del 2011. Els últims tres anys el Govern
ha reduït la partida d’Ensenyament un 15%, de manera que s’ha convertit
en la segona comunitat que més retalla en aquest període. I això que les
aules catalanes van obrir aquest setembre amb un nou rècord d’alumnes:
un milió i mig d’estudiants. Se’ls atén amb el mateix pressupost que fa
una dècada, quan estudiaven 400.000 nois menys. Això és el que preveuen
els projectes de pressupostos per a l’any que ve. Els 4.432 milions que
gestionaria Ensenyament suposen un augment de 285 milions respecte al
2014, però gairebé tota la pujada va a parar a la recuperació de la paga
extra de mestres i professors. La resta de partides augmenten
lleugerament, es congelen o desapareixen. L’educació continua de
rebaixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada