Bagan, Birmània (5).

Després de prop de 9 hores i mitja de bus, més 40 minuts de minivan per arribar a l'estació de busos de Yangon, de les quals, ben bé sis o set les vaig passar xerrant amb un australia, de tot i més però sobretot de futbol, esport que s'està popularitzant cada cop més, segons m'explicava, a l'illa dels cangurs, vaig arribar a Bagan cap a la tarda-vespre. Habitació compartida amb un holandès d'origen xinès que no tenia ni papa de mandarin, i que se sentia holandès de cap a peus. Rara avis entre la comunitat xinesa segons em va dir...

Bagan és una antiga capital de diversos regnes a Birmània, i actualment popular entre els turistes (no massificats, per sort, de moment) per albergar un espai de prop de 40 hectàrees amb edificis religiosos escampats per arreu. Pagodes, temples, monestirs, i d'altres que s'ajunten amb algun que altre resort impulsat per familiars afins a la junta militar al poder des de fa ja més de 25 anys. Algunes d'aquestes edificacions "modernes", a banda de la maldestre conservació dels edificis històrics, impossibiliten a la UNESCO a donar el segell de Patrimoni de la Humanitat a aquest meravellós espai.

Bagan és una ciutat dividida en tres districtes (Old Bagan, New Bagan i Nyaung-U) separats per uns 5 km. d'un a l'altre en forma de triangle, amb la majora part dels temples cap a la banda d'Old Bagan. Per moure't per la zona, l'ideal és llogar una bici o una moto elèctrica que no corri massa per gaudir dels paisatges. Jo em vaig llogar per un parell de dies una moto elèctrica, per 5.000 Kyats al dia, que no devia passar dels 30 km/h, però que m'anava de conya per anar parant cada dos per tres i per gaudir de les vistes.

Menú del dia, 1'3 euros.

Un altre tema interessant a Bagan és l'alimentari, ja que als restaurants locals et serveixen un menú de sis o set platets, amb una base d'arròs i un plat de carn o peix, més unes platets de verduretes, sopa, llegums... Tot per 2.000 Kyats i quedes més que ben servit.

Interessant també gaudir de la vida que fan els locals als bars de te i cafè. Sempre hi ha gent en aquests locals, sobretot als matins i als vespres. Els serveixen un te amb llet condensada i també els venen cigarrets i alguna cosa de menjar si ho desitgen. Al que jo anava hi tenien una tele de prop de 40 polzades on veien els partits de la Premier els caps de setmana, i programes d'esport o pelis en altres ocasions. El que no em va agradar tant és comprovar que normalment els cambrers d'aquests bars acostumaven a ser nens, i me'ls trobava a tota hora. 

Nois birmans jugant a xinlone. Fan tocs intentant evitar que la pilota de vímet caigui a terra.

Una de les coses típiques a fer a Bagan és anar a veure la sortida i la posta del sol des d'un temple o pagoda.  L'Espectacle visual és acollonant i només es trenca la màgia pels nombrosos turistes que t'envolten per fer el mateix que feia jo, és a dir, fotos. M'he trobat grupets de japonesos amb unes càmeres de fotos que enriute'n tu de les dels fotoperiodistes del Camp Nou...

Un altre entreteniment, personal, ha estat visitar una escola d'una petita vila. M'hi he colat com qui visita un temple i ningú m'ha fet fora, així que m'he entretingut una estona veient com ensenyaven, i fent algunes fotos... He pogut comprovar que el sistema educatiu birmà, si el tenen, no està especialment desenvolupat, i l'aprenentatge es basava en la repetició, memorització, còpia... Ara, els deixaven pujar dalt de la cadira per respondre. Ai, si fessim això a casa nostra...

El nen tancant la farmàcia a petició del mestre.

Nens super aplicats. O super disciplinats, perquè no se sentia ni una mosca.

Les taules i cadires subvencionades per famílies estrangeres.