El passat dissabte, en la roda de premsa posterior al partit entre el Reial Madrid i el València, es va tornar a viure una nova mostra de la catalanofòbia que perdura en alguns estaments del principal club espanyol. Quan un periodista de TV3 va fer una pregunta en català al porter titular del Reial Madrid, el català Kiko Casilla, nascut a Alcover, aquest es va mirar al cap de premsa del club de la capital per saber si havia/no havia de respondre en aquesta llengua. I la resposta del cap de premsa va ser que no, que havia de respondre en ESPAÑIOOOOOL. Manda güevos coñññio!!!
I dit i fet. Kiko Casilla va posar cara de "es lo que hay" i van continuar contestant les preguntes de la resta de mitjans, com si el periodista de TV3 no existís, i tan amples.
Una nova mostra de la discriminació que pateix la nostra llengua (tot i que segons la CONJTITUCIÓN també és seva) a les EJPAÑIAS, i que solament es resoldrà de totes totes quan siguem un Estat Independent, i puguem fer les preguntes en una llengua estrangera, com fan els periodistes francesos, anglesos o portuguesos, als seus compatriotes, a l'estadi Santiago Bernabéu.
Quan l'entrenador Zidane contesta en francès no hi ha cap problema.
ResponEliminaTambé el Pedro Sánchez va preferir pactar amb C'S i sacrificà la possibilitat de ser envestit abans que fer-ho amb cap partit català.
Com bé dius, hem de ser un estat independent.
A les rodes de premsa del F.C.Barcelona es fan primer les preguntes en català i després en castellà i resta d'idiomes. No veig problema en què, per deferència amb els mitjans locals, s'empri primer el castellà.
ResponEliminaPons, és evident, que amb bona voluntat no ha d'haver problema. El problema és que sovint, amb el català pel mig, falta la bona voluntat... Es veu que en zona mixta, quan apareixen els jugadors, no hi ha cap ordre preestablert de torn de preguntes, i si un mitjà estranger vol preguntar en la seva llengua, ningú hi veu inconvenient. En canvi quan la llengua és la catalana... ailàs!
ResponEliminaXavi, esperem que el 50% dels catalans que encara no ho tenen clar, acabin decidint-se davant de tanta evidència...