"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 8 de gener del 2017

Per què l'esport femení (en general) com a espectacle no interessa (ni a les dones)?






















Aquesta tarda, mandrejant al sofà de casa i fent zapping amb el comandament de la tele, he passat per un canal esportiu on oferien un partit de la lliga de futbol femení entre els equips del Barça i el Llevant. A l'estadi (mini estadi) hi havia una presència molt minsa d'espectadors. Vaja, per no dir gairebé ni déu. 

Aleshores el meu cap ha iniciat un debat intern al voltant d'aquest fet. Per què l'espectacle esportiu practicat per dones no interessa al públic en general (més enllà del tennis, els salts de trampolí o la gimnàstica)? És simplement una qüestió de visibilitat mediàtica o hi ha altres factors que ho determinin? L'aspecte mediàtic és important, però convé recordar que el futbol masculí com a espectacle té més d'un segle de vida i ja aleshores s'omplien estadis amb milers d'espectadors per presenciar els partits, i que jo sàpiga no hi havia el seguiment mediàtic que hi ha avui en dia...

Per altra banda, trobo un punt hipòcrita l'actitud de certs col·lectius que critiquen l'escassa atenció dels mitjans cap a l'esport femení. Jo crec que els mitjans procuren oferir als espectadors allò que els espectadors demanden, i queda clar, veient el nombre d'espectadors que van als recintes a veure a uns i altres en viu, què interessa més. O creieu que no hi hauria més futbol femení televisat si a cada partit hi hagués desenes de milers d'espectadors?

A mi personalment m'encanta l'esport, i m'agrada seguir-lo per la tele. Però reconec que l'esport femení (com a espectacle) el segueixo ben poc. I no té res a veure amb el sexe dels que el practiquen, si no del nivell d'emoció que em transmeten uns i/o altres. Quan veig a una gimnasta fent equilibris a la barra, o donant tombarelles a l'aire m'emociona i m'impressiona. Però rarament m'emociono o m'impressionen les jugadores de futbol, d'hanbol o de bàsquet al nivell que ho poden fer els homes. Al mateix nivell i sense que hi tingui res a veure el gènere, anys enrere preferia veure un partit de bàsquet de l'NBA que un de la lliga d'aquí, ja que el nivell de joc d'uns i altres era molt diferent. Avui en dia la cosa s'ha igualat bastant i aquí es poden veure jugades del mateix nivell d'espectacularitat que allà.

Potser ´si l'esport femení continua evolucionant, arribi un dia que gaudeixi tant o més veient un partit de futbol de dones com un d'homes. De moment però crec que encara estan bastant allunyats pel que fa a espectacularitat.


4 comentaris:

  1. Difereixo en això de que els mitjans ofereixen el que el públic els demana.
    Hi ha tanta gent interessada en el que passa a NBA, com per a que a TV3 i Catalunya Ràdio dediquin tanta estona a aquells esportistes (homes, of course) dels EEUU?

    ResponElimina
  2. Doncs no tinc dades de l'audiència de l'NBA a Catalunya, però potser et portaries una sorpresa de la quantitat de gent que segueix aquella lliga, i més ara que hi ha uns quants catalans jugant en equips de l'NBA...

    ResponElimina
  3. El voleibol platja femení també té bastant èxit si el comparem amb el masculí, alguna cosa hi haurà...

    ResponElimina
  4. Hahahaha, Sr. Pons, no em tibi de la llengua que m'animo, i a Terrassa em coneixen moltes dones.

    ResponElimina