L'atleta català Kilian Jornet va aconseguir la matinada del passat diumenge al dilluns escalar el cim de la muntanya més alta de la terra, l'Everest, en poc més de 26 hores, havent iniciat l'expedició al camp base (antic monestir de Rombuk, a 5.100 metres), i sense utilitzar oxigen ni cordes. Una brutalitat només a l'abast d'un superatleta com en Kilian, que fa uns anys es va proposar demostrar que l'ésser humà encara no havia arribat al límit de les seves possibilitats, si més no, pel que fa a l'ascens de muntanyes.
El Kilian ha estat capaç de fer en un sol dia el que altres expedicionaris han trigat a fer quatre o cinc. No sé quant temps pot trigar un altre atleta a superar aquesta gesta, però el què és clar és que ahir el Kilian va tornar a donar un nou pas de gegant en la història de l'alpinisme. Un més. L'enhorabona!
Al món hi ha "fores de sèrie" en molts camps.
ResponEliminaEn l'alpinisme, el que fa en Kilian Jornet és totalment inexplicable.
Les seves proeses van en augment.
Fa anys em va meravellar quan va fer en 59 minuts (un alpinista "normal" pot tardar més de 5 hores) els 1.685 metres de desnivell d'Àreu al Monteixo, actualment anomenada la "Milla Vertical" del que abans era la "Cuita al sol" . Naturalment que ningú ha batut aquest rècord.
Crec que hi ha un altre corredor-escalador que ha batut algun dels rècords del Kilian. Tanmateix, aquest a l'Everest és una fita que pocs haurien pogut pronosticar.
ResponEliminaEm sembla que aquest paio no pot ser d'aquest planeta. I després està aquell que es creu un gran atleta, el Josef Ajram, i no li arriba ni a la sola de la sabata. En Jornet no té límits. Aquest sí que no té límits.
ResponEliminaJo$€f Ajram?? Pur marquèting...
ResponElimina