Doble retrat.

- Tu diràs el que vulguis, però jo com a portada d'àlbum continuo veient-la molt fosca.

- Però la nostra música ja ho té això, no? Ritmes lents, guitarres pesades, veus profundes...

- Home, però potser tampoc cal deprimir al personal amb la portada.

- A mi em fa el pes. A més hem quedat força macos, eh?

- Home... si tu ho dius...

- Oi tant! Sobretot tu amb aquesta mirada perduda a l'infinit, impassible.

- Crec que aquí, li estava mirant les peres a la fotògrafa.

- Quin paio! I que n'has de dir de la mirada que et llenço? Penetrant, eh?

- Ui sí, quin gran model. La gent es pensarà que t'agrado amb aquesta cara d'embadalit.

- Que pensin el què vulguin. És més, encara en podem treure profit de les especulacions de la gent.

- Uf, quina mandra. Haver de respondre a cada entrevista si tinc parella, si m'agraden les dones o els homes... esgota una mica la veritat. Per cert, a quin barber vas anar a fer-te la barba? Et va fer molt bona feina.

- M'ho va fer la Paqui, la perruquera de la perruqueria que hi ha al carrer Còrsega cantonada amb Balmes. 30 euros només.

- Oh, que bé. Regalat. Em sembla que hi aniré aviat perquè m'he d'arreglar la meva.

- Ets un puto hipster.

- I tu més. Haha.

I fins aquí la meva humil participació als relats conjunts del mes de febrer.