Azahara Fort: "Què us semblaria si els vostres fills portessin deures d’activitat física a casa?"

Foto: Dani Vilà.

L'autora és Professora del grau en ciències de l’esport de la FPCEE Blanquerna - Universitat Ramon Llull. En aquest escrit ens parla de la tendència al sedentarisme que guanya terreny amb els canvis socials, i alguns possibles remeis.

Actualment, l’activitat física (AF) regular ha assumit un paper cada vegada més destacat en els esforços de promoció de la salut atesa l’epidèmia d’obesitat infantil. L’Organització Mundial de la Salut (2010) recomana que els infants i adolescents acumulin un mínim de 60 minuts diaris d’activitat física moderada o vigorosa. No obstant això, els informes epidemiològics europeus recents indiquen que els nivells d’activitat física estan disminuint en l’adolescència i en la joventut, i adverteixen que aquests comportaments sedentaris poden continuar en l’edat adulta.

Alguns autors hi afegeixen que aquests 60 minuts d’activitat no són suficients si no s’assoleixen les habilitats motrius pròpies del seu estat maduratiu. És a dir, no és suficient parlar de temps de pràctica, hem d’anar més enllà, hem de parlar de qualitat del moviment. L’adquisició d’habilitats motrius al llarg del cicle vital sol començar amb els moviments reflexos i rudimentaris (com ara gatejar) durant el primer i el segon any de vida. Posteriorment, entre els 2-7 anys aproximadament es desenvolupa l’adquisició i el perfeccionament de les habilitats motrius bàsiques o fonamentals, considerades l’ABC del moviment; és a dir, les lletres i les paraules del moviment (per exemple córrer, llançar, saltar...). Un cop assolides les habilitats motrius bàsiques, els nens i nenes estan preparats per començar a desenvolupar les habilitats motrius específiques pròpies d’esports com ara el tennis, el waterpolo, el futbol... Posteriorment, i passada la pubertat, s’inicia el període d’especialització esportiva o bé l’assoliment d’un estil de vida físicament actiu.

La vida moderna es caracteritza per menjar ràpid i per multitud d’activitats sedentàries (per exemple videojocs, xarxes socials...) per fer-la més fàcil. Ens trobem, doncs, davant d’una generació que està creixent de manera menys sana i saludable que els seus pares. Però el més preocupant és el fet que els nens no adquireixin les habilitats motrius bàsiques necessàries per participar en esports de manera segura o bé per portar una vida físicament activa al llarg de la seva vida. Aquest fet deriva en nens i nenes que no gaudeixen de l’activitat física necessària per al seu correcte desenvolupament.

Per què als nostres infants els costa gaudir de l’activitat física? Per què no els motiva moure’s? Com podem canviar aquesta tendència? Des de fa anys, països com ara el Canadà o el Regne Unit estan impulsant el concepte de l’abecedari físic (Physical Literacy) per combatre aquesta manca de competència motriu pròpia dels infants de la nostra època. L’abecedari físic no només es relaciona amb l’adquisició dels patrons de moviment bàsic citats anteriorment (lletres del moviment) pels nens (o adults), sinó que també es defineix com la motivació, la confiança, el coneixement i el compromís per portar una vida físicament activa. Els nens que adquireixin l’abecedari físic podran aprofitar les múltiples oportunitats que ens ofereix l’entorn per gaudir de l’activitat física independentment del medi (ja sigui terra, aigua, neu...).

L’adquisició dels patrons de moviment bàsic predisposen l’individu a portar un estil de vida físicament actiu. Per exemple, un infant que aprengui a córrer podrà gaudir d’activitats com ara el bàsquet, el tennis o el futbol. De manera similar, els nens que tinguin una bona estabilitat podran gaudir d’activitats com ara el patinatge, el ioga o l’esquí. En resum, si no s’adquireixen les habilitats motrius bàsiques des d’edats primerenques serà molt difícil gaudir amb confiança de les habilitats motrius específiques pròpies de l’adolescència o l’edat adulta.

Per combatre aquesta epidèmia de sedentarisme associada a baixos patrons de moviment bàsic serà fonamental que els pares, les escoles i el govern proporcionin les eines i els mitjans que necessiten els nens per moure’s de manera intel·ligent. Tothom assumeix que els nens han d’aprendre l’abecedari en anglès, a sumar o a restar, però, i l’abecedari del moviment? És necessari que la societat comenci a posar el mateix èmfasi en l’educació física dels nostres infants que altres aspectes de l’educació. Què us semblaria si els vostres fills portessin deures d’activitat física a casa?