Ahir al vespre vaig anar a Mataró per veure l'obra Els Miserables, basada en el popular llibre de l'escriptor francès Victor Hugo, representada per la companyia del Centre Catòlic de Mataró, a la Sala Cabanyes. Hi participava en un paper destacat un vell amic, el Mia Castellví, mataroní il·lustre i capgròs des dels inicis. Entre l'elenc d'actors, tots amateurs, hi havia algun casteller mataroní més, i evidentment, quasi tots eren d'aquesta localitat maresmenca.
Tot i que no sóc un gran amant dels musicals, i menys de musicals amb un punt romàntic, he de reconèixer que ho vaig passar força bé durant les gairebé tres hores que durava la funció. La companyia ha aconseguit un espectacle rodó que té poc a envejar als espectacles professionals que es puguin veure a la capital. Bons actors, grans cantants, música en directe amb una banda de més de deu músics, una escenografia molt aconseguida i una magnífica il·luminació i efectes de so. Vaja, un senyor espectacle.
De fet, crec que han omplert pràcticament cada funció amb 400 persones i han hagut d'afegir-ne alguna que no estava prevista al principi. I segons vaig poder sentir és possible que hi tornin al setembre. Si no us fa mandra agafar el cotxe i desplaçar-vos per veure teatre, us la recomano de totes totes.
"Pots sentir el poble cantar,
ResponEliminasón uns tambors desesperats.
És la cançó d'un poble lliure
que tem perdre els seus drets.
Tots els cors bateguen junts
amb l'objectiu d'un món millor.
És l'esperança d'un nou dia
quan surti el sol.
Que sentiu tot aquest clam?
La força i ràbia de la gent?
Són les veus de tot un poble
que no serà esclau mai més.
Mil cors, un sol bategar.
Tenim molt clar on volem anar:
Cap a un país nou digne i lliure on viure el demà."
Preciosa. Un himne popular.
ResponElimina