Un dijous de Patum.

Aquest dijous vaig pujar a La Patum com ja és tradició. Hi vaig trobar a uns quants vells amics, coneguts i saludats, com de costum. Enguany m'ho vaig prendre amb calma i no vaig entrar a la plaça de Sant Pere fins la tercera ronda de balls, just quan arrencava l'àliga. La veritat és que no recordava haver estat mai tan tranquil i a gust. Potser és perquè em falla la memòria, però també pot ser que hagi passat una mica la fal·lera post nominació de festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i la cosa s'ha relaxat una mica. Vaig estar tan genial que em vaig decidir a entrar a dins la plaça amb el segon salt de plens que va anar de meravella, i vaig poder acompanyar a un novell, l'Adrià, sense patiments. Després dels tirabolts vam tornar a Terrassa, i enguany, per primera vegada que jo recordi, els mossos no em van parar per bufar. Vaig parar on tenien el control, vaig saludar amb un bona nit i em va dir que continués. Suposo que no hagués donat, però algunes cerveses m'havia begut al llarg de la nit. No crec que suficients com per donar positiu després d'haver deixat de beure'n un parell d'hores abans de marxar i haver-me menjat un parell de Donuts de xocolata per fer base.