El dilluns passat va ser el meu darrer dia a Medellin. Encara vaig tenir temps de visitar alguna altra zona de la ciutat i d'agafar un altre telemetro. Vaig arribar ben amunt d'una comuna des d'on hi havia unes vistes espectaculars de la ciutat i des d'on vaig fer unes quantes panoràmiques boniques.
Al vespre marxava en avió cap a San Andrés, una illa colombiana al mar del carib que es disputen amb Nicaragua. De fet, l'illa està molt més a prop d'aquest país, però es veu que fa més de cent anys els nicaragüencs la van vendre als colombians, i ara se'n desdiuen. Hi ha una evident presència de militars a l'illa, tot i que no solament per aquest conflicte...
EL trajecte fins a San Andrés havia de ser directe des de Medellín, però la companyia, Avianca, em va informar fa setmanes que m'havien canviar el pla de viatge i havia de fer una escala a Bogotà. Total, tres hores més com a mínim. El que jo no sabia és que degut a aquest canvi que em perjudicava, em posarien en classe business. El trajecte Medellín-Bogotà el vaig fer a la fila 1 (no recordo haver-ho fet mai en tots els viatges en avió que he fet, que seran més de 50), i de Bogotà a San Andrés a la 3, la darrera dels "elegits". Al primer vol, a més a més, vaig tenir l'oportunitat de ser el primer passatger a sortir de l'avió. Això tampoc ho havia experimentat mai. Sempre fent cua al passadís esperant que obrissin, aclaparat per la gent que es també es posa dempeus per a sortir xiulant...
A banda dels seients en classe business, vaig assabentar-me gràcies al company de fila, que tenia dret a fer l'espera del següent vol a la sala vip de la companyia. A més, coincidia pràcticament amb l'hora de sopar i tenia per ben bé una hora i pico d'espera. Així que encara sense tenir-les totes vaig anar cap a la sala vip a veure si em deixaven passar. I, efectivament, així va ser. I un cop a dins, després de fer una ullada de descoberta de l'espai, vaig agafar lloc a un còmode sofà i vaig començar a atacar el bufet. Que si hamburguesetes, que si canapès, raviolis, formatges, vins... Vaig gaudir com un "ricatxo" qualsevol. Fins i tot vaig agafar premsa, tot i que no em va donar temps a llegir-la perquè estava molt ocupat menjant, bevent, i aixecant-me a per més menjar i beguda.
A San Andrés, després de pagar uns 40 euros de tarifa d'entrada, vaig agafar un taxi que em va cobrar el doble o més que el que em cobraven a Medellin, i per un trajecte menys de la meitat que allà. Vaig agafar el taxi perquè vam arribar tard a l'illa i els del hostel em van recomanar que no fer el desplaçament a peu, tot i que era a prop, ja que no era gaire segur.
 |
| Vista al fons de l'illa Acuarium a San Andrés. |
 |
| Platja central de San Andrés. |
 |
| Església evangèlica a San Andrés. |
 |
| Commemoració de la batalla de Boyacá fa 199 anys, on les tropes colombianes van derrotar els espanyols. |
 |
| La piscinita (San Andrés). |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada