Colòmbia dia 14 - San Andrés

L'Illa de Rocky Kay des de la platja.

Us deixo el resum fotogràfic de l'illa de San Andrés. Aquesta illa es troba a prop de 800 kms. de la Colòmbia continental, i a poc més de 200 de Nicaragua. De fet, l'illa va passar de mans nicaragüenques a colombianes fa més de cent anys a través d'una venda, tot i que ara un tribunal internacional ha decidit que les aigües properes a Nicaragua pertanyen a aquest país i no a Colòmbia. L'illa estava poblada majoritàriament per negres d'origen africà que parlen una barreja d'anglès i aborigen "Criollo sanandresino", ja que van ser ocupats pels pirates anglesos, que robaben els tresors als espanyols i els amagaven a l'illa (no vaig visitar la cova del temut pirata Morgan on diuen que encara han de trobar el tresor que va amagar).

A San Andrés els atractius turístics són, principalment, algunes petites illes properes amb força vegetació i algunes iguanes, i els bancs de corall i de peixos. S'hi poden observar mantes per exemple, entre altres. Li diuen el mar dels 7 colors per les tonalitats que ofereix l'oceà en aquest indret degut al corall, la sorra, el sol, i les diferents profunditats del fons oceànic.

Jo em vaig instal·lar al principal hostel per motxilers de l'illa, el "Hostel El Viajero", un hostel de cinc plantes relativament proper a la platja principal i al moll de sortida de les excursions, que era on anaven a parar la majoria dels viatjants amb menys recursos. Hi havia majoria clara de brasilers i argentins, francesos, i una mica de tot com a tot arreu. Al mateix hostel hi ha un bar musical a la planta superior, que tanmateix tancava relativament d'hora, a la 1. Després es podia anar a la discoteca del poble, el "Coco Loco" que estava a uns quinze minuts a peu a la zona més turística i comercial.

Jo em vaig relacionar principalment amb argentins i he fet un grapat de noves amistats: l'Emiliano i l'Adrián, de Buenos Aires, representants de Herbalife; el Luciano i el Facundo, de Tandil. La Graciela de Santa Fe; la Tiziana que va celebrar els 28 amb nosaltres, la Silvina i la Camila, també de Buenos Aires... Sempre oberts i sempre disposats a xerrar i a compartir un mate.

Potser no és el millor lloc del carib on he estat, però realment val la pena San Andrés. Potser m'esperava trobar una mica més de folklore i de cultura rasta, però aquests deuen quedar-se a les illetes o a l'illa de Providència, l'altre illa gran a unes 6 hores en ferri.

Arribant a l'illa de Johny Kay.

Iguana a l'illa de Johny Kay.

Amb la colla a la platja.

Nedant amb mantes.

Rastaman a l'illa de Johny Kay.

Tres belleses sud-americanes (Colòmbia, Xile i Argentina presents. Sabrieu dir quina és de cada lloc?)