"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 20 de setembre de 2018

Resposta al rei.

Briton Rivière, 1890, Daniel's Answer to the King.

























Odiat Felip,

T'escric en la meva llengua que diuen que entens i, fins i tot, parles, tot i que ho facis molt de tant en tant quan vens a alguna inauguració o a una entrega de premis a casa nostra. Podria fer-ho en la teva que també parlo i escric perfectament, ja que també és meva, tot i que amb els anys l'he anat usant menys cada cop, en part per la vostra obsessió per imposar-nos-la tant sí com no, i la vostra animadversió a la llengua que ens és pròpia des de fa més de mil anys.

T'escric perquè hi ha motius suficients per a escriure't. El teu regne porta segles sotmetent, reprimint i humiliant la nostra nació, i el poble ha dit prou. S'ha acabat ajupir el cap i acceptar amb resignació les lleis arbitràries que ens imposeu des de Madrid. Som una nació i ho volem decidir tot. Tot. N'estem farts dels vostres jutges, policies, periodistes i demés que ens empresonen, torturen, reprimeixen i menystenen des de fa masses anys ja. S'ha acabat el bròquil!

Hem decidit que volem ser lliures i no ho podreu pas aturar. Per molt que ens reprimiu, empresoneu o colpegeu, ja no hi ha volta enrere. El poble català ja no pot oblidar ni recular. Ni un pas enrere. Podreu allargar l'agonia un temps, però la nostra llibertat és irreversible. Estalvieu-vos el lamentable espectacle que esteu donant al món, i accepteu la realitat que us explota als nassos. No volem ser espanyols i no ens forçareu a ser-ho. Assumiu-ho.

Sense més, s'acomiada un antic serf del regne, que ha decidit ser lliure.


Aquesta és la meva humil aportació als relats conjunts del mes de setembre.

3 comentaris: