"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 26 d’octubre de 2018

"Un paisatge de tardor".


Li agradava sortir a fer el volt cap al capvespre, just abans de sopar, quan la Joana era a la cuina i les nenes feien feines de l'escola al menjador. Ell aprofitava per fer algun encàrrec i escampar la boira.

Aquella tarda havia sortit amb l'encàrrec de la Joana de portar uns pantalons i una camisa a cal sastre, Ca l'Esteve, perquè li fessin uns "arreglos". L'havia trobat enfeinat amb una brusa blanca a dins de la botiga, on es veia algun rotlle de tela al mostrador i tot de peces de roba d'altres veïns probablement, penjades a les estanteries de darrera del mostrador. L'Esteve, un senyor alt i ferm malgrat els seus setanta anys, jeia en una cadira de fusta, darrera d'una taula alta amb una làmpada que donava llum a les seves mans, i a la tasca que tenia entre aquestes: una camisa d'home blanca amb un estrip considerable.

Ja fora de la botiga havia decidit passejar una estona i arribar fins a la vora del riu Cardoner, que travessava el poble de banda a banda. Per travessar-lo d'un costat a l'altre hi havia dos ponts: el pont nou i el pont vell. El primer l'havien construït feia no més de deu anys a l'entrada del poble venint de la carretera principal, i el segon, que segons deien feia més de dos-cents anys que l'havien construït, se situava al centre del poble, a escassos metres de la Plaça Major i de l'Ajuntament.

Va acostar-se a la vora del riu per sentir la remor de l'aigua que baixava. L'aire era fresc a aquella hora de la tarda i va sentir un esglai. Va centrar la mirada en una zona de matolls densos i alts molt a prop d'on es trobava. S'hi va atansar una mica més per observar millor el que semblaven unes sabates de dona...


I fins aquí la meva aportació als Relats Conjunts del mes d'octubre.

4 comentaris:

  1. Sembla que el capvespre no acabarà gaire bé...

    ResponElimina
  2. L'esglai és comprensible, però nosaltres necessitem una mica més d'informació. Les sabates que va veure... portaven dos peus també de dona a dins?

    ResponElimina
  3. Sabates misterioses ! , la imaginació que hi digui la resta...

    ResponElimina