El malson.

Johann Heinrich Füssli, 1781, The Nightmare.

No m'ho acabava de creure. Jo ja estava donant classes d'Educació Física des de feia quatre anys, i ara el professor de l'assignatura de Didàctica de l'Esport em deia que m'havia suspès i que hauria d'anar a recuperacions de setembre. Però com et penses que em pots fer això? Però si jo ja sóc mestre? I si se n'assabenten els del Departament i em foten fora? Serà cabró aquest Galera! Segur que em suspèn perquè em té mania. No he fet tan mal examen, però m'està castigant pels meus comentaris a classe. Però que no pot ser home, que com els dic jo ara als de l'escola que he de plegar perquè no tinc encara el títol? I si no dic res i vaig fent? Potser els del Departament ni se n'assebenten. Tenen molta feina aquesta gent i d'aquí a que algú posi el crit al cel ja haurà acabat el curs, i potser m'hauré tret la puta assignatura de Didàctica de l'Esport. Però i si el malparit del Galera no me l'aprova al setembre, què? Serà el meu final com a mestre! Collons, amb lo bé que m'ho passo jo a l'escola i les vacances que em foto! Però com collons m'arriba ara aquesta notícia? Si jo em pensava que per fer de mestre ja ho tenia tot aprovat! Aquí passa alguna cosa estranya... A veure Xavi pensa, no et posis dels nervis abans d'hora, segur que ha d'haver algun malentès...

M'he despertat suant i amb el cor més accelerat del compte. He tornat a somniar que feia de mestre sense haver-me tret el títol per culpa d'una maleïda matèria. Per sort només era un malson. Apa, aixeca't i a treballar a l'escola.

Aquesta és la meva humil aportació als relats conjunts del mes de novembre.