"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 26 de novembre del 2018

Marxar a mitja funció.

Un moment de la funció de "Maremar" de Dagoll Dagom (Foto: Poliorama).
























Dissabte vaig anar al teatre Poliorama de Barcelona a veure la funció de tarda de "Maremar", de la reconeguda companyia catalana Dagoll Dagom. El cert és que hi anava amb poca informació sobre l'obra, més enllà que barrejava una història clàssica shakesperiana amb versiona de cançons del Lluís Llach. La combinació semblava perfecta. Doncs ves per on, no vaig aguantar més de 40 minuts. He de reconèixer que anava una mica cansat perquè havia pujat a esmorzar a La Mola pel matí, i no havia pogut fer migdiada, però estic convençut que si l'obra m'hagués atret més, no m'hauria vingut tal sopor. Ni el text, ni les cançons, i el ritme lent de la peça em van anar desanimant fins que vaig prendre la decisió de no allargar inútilment l'agonia i tornar cap a Terrassa. I dit i fet. Afortunadament, estava en un extrem de la llotja superior i amb poca gent al voltant. No crec que gaires ni se n'adonessin. 

És molt probable que molta gent s'emocioni i gaudeixi la funció, però a mi, com a mínim aquest dissabte se'm va fer infumable, i vaig decidir que no calia esperar més per aixecar-me i marxar. Tanmateix, no crec que sigui el primer ni l'últim espectador que ho fa. Al cinema ja ho havia fet en alguna ocasió, però no recordava haver-ho fet en un teatre així com el Poliorama. Bé, ja ho he fet.

4 comentaris:

  1. Aquest cop comprovo que tenim gustos diferents, Risto. Jo també la vaig anar a veure... i se'm va fer curta!!
    L'única crítica que puc fer és que em van faltar més temes de Lluís LLach.

    ResponElimina
  2. No sé, potser m'esperava un "Mar i Cel" o un "Scaramouche" i personalment no em va impactar gens. Però per gustos colors.

    ResponElimina
  3. Jo no recordo haver marxat mai d'un teatre, i d'un cinema potser només per força major. Però celebro que ens ho expliquis perquè penso que a mi em passaria el mateix que tu, encara que probablement no marxés. Així ja no m'hauré de posar a prova.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que si un menjar no ens agrada no ens l'acabem? Oi que canviem de canal si no ens agrada el què veiem? Doncs per què no hauríem de marxar d'un espectacle si no ens atreu? Aguantar perquè sí? No li trobo el sentit.

      Elimina