"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 2 de novembre del 2018

Menjar, beure, cardar i jeure.

Arriba una etapa a la vida en què veus les coses de manera més pragmàtica, i comences a reconèixer les coses importants de la vida, i les què no ho són tant. I què saps apreciar aquelles petites coses que ens donen moments de plaer/felicitat. Entre tanta immundícia, enveja, individualisme i corrupció, també podem trobar espais d'amor, amistat, humor i llibertat, i cal intentar que els segons superin als primers en les nostres vides, tot i que no sempre és fàcil. Ara bé, el què no depengui de nosaltres, si ens fa patir, ho hem d'acceptar i suportar com bonament puguem, i allò que sí depèn de la nostra voluntat, actuar en conseqüència, intentant gaudir el màxim que les circumstàncies ens permetin. Potser demà serà tard...

Déu n'hi do que filosòfic que m'he posat. Hahaha. 

4 comentaris:

  1. Has provat la taronjada (Fanta, Trina, o millor Schweppes que no és tan dolç) amb 43, com si fos un gintònic?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la veritat és que no, però m'ho apunto.

      Elimina
    2. Doncs la veritat és que no, però m'ho apunto.

      Elimina
  2. Vaja, que n'has fet 43 i fas un replantejament vital, som fa molta gent que fa anys. Per molts anys amb uns dies de retard, però no cal posar-se així, que encara et queda molt per fer i molts castells per alçar!

    ResponElimina