Ahir vaig pujar a sopar a La Mola. No ho feia des del gener del 2015. Aquell dia vam pujar un grup nombrós d'amics dels Minyons i el restaurant estava bastant ple de gent. Ahir en canvi, vam ser nosaltres (4) solament, i tres treballadors. Casualment, quan pujàvem ens vam trobar una col·lega que baixava, la Lídia, que ens va dir que els cambrers ens esperaven tan sols a nosaltres, ja que ella i el seu col·lega també havien reservat però finalment s'havien fet enrere. Suposo que al ser un divendres enmig d'un pont, va fer que molts excursionistes aprofitessin per anar a llocs més remots o llunyans...
La vetllada va ser animada, potser més del normal gràcies al porró de vi, i el menjar fantàstic. Vam demanar canelons, gírgoles, i carxofes a la brasa, per compartir de primers, i de segons xai uns i conill els altres. Per tancar la vetllada, un xarrupet de Chartreuse que vaig treure de la motxilla, i cap avall alegres i contents.
Hem estat ben a prop Risto, amb un dia de diferència. Nosaltres hem estat prop del Coll d'Estenalles, entre l'Alzina del Sal·lari i la Font de la Pola.
ResponEliminaPreciós entorn. Veient el cim de La Mola a l'est, i Montserrat a l'oest.
ResponEliminaÉs exactament el que vam veure. I el Cadí, Pedraforca i Pirineus nevats.
EliminaDes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac tenim meravelles per contemplar als 360º.
EliminaCom a pla em sembla bo, i trobar-se allà tots sols també ha de tenir la seva gràcia. El que ja no em fa tant de goig és baixar després...
ResponElimina