"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 28 de desembre del 2018

L'Iran - Teheran (dia 2).

Racó de Karim Jan al Goldestan Palace.





























Avui, segon dia d'estada a Teheran, he anat a visitar el Golestan Palace, o palau reial on va viure diversos Shas al llarg de la història, fins la victòria de la revolució islàmica de Khomeini l'any 1979 que el va convertir en un museu històric. El palau es manté força com era aleshores, tot i que les zones exteriors podrien estar una mica més cuidades. Hi ha diversos edificis on el Sha celebrava les recepcions i fins i tot les coronacions. Destaquen materials com el marbre, la plata, els enrajolats de ceràmica, o els miralls.

Després he anat fins a la mesquita Imam Khomeini, on hi ha la tomba del destacat líder de la revolució islàmica del 1979. L'edifici, bastant allunyat del centre de la ciutat tot i que s'hi arriba en metro, té dimensions gegantines, i pel que m'ha semblat, encara no està del tot acabat, o estan de reformes... He pogut accedir sense problemes a l'interior del temple, no sense haver de passar unes estrictes mesures de seguretat (fins i tot m'han fet comprovar que la càmera de fotos feia, efectivament, fotos). A l'interior, al bell mig, s'hi troba un recinte tancat de vidre de color verd envoltat d'una reixa ornamental metàl·lica, on se suposa es troben les restes del difunt imam. He pensat que tan sagrat no devia ser quan la gent s'apropava i es feien fotos i selfis al costat...

La següent visita ha estat a la Torre Azadi, un edifici construït l'any 1971 per a commemorar el 2.500 aniversari de Pèrsia, amb 45 metres d'alçada, s'utilitza per fer-hi exposicions artístiques i com a mirador privilegiat al centre de la ciutat. S'hi pot pujar fins a dalt per unes laberíntiques escales o mitjançant uns quants ascensors de formes anormals per encabir-los. Un d'aquests ascensors m'ha fet la perla, quan no ha volgut obrir les portes baixant d'una planta a una altra, i ha estat el darrer viatge en ascensor que he fet a la torre. A la planta baixa hi havia diverses exposicions de ciència i tecnologia, o de titelles vàries. Fins i tot he pogut parlar amb un robot, que no m'entenia en català ni en castellà, però que m'ha contestat quan li he parlat en anglès... hahaha.

Aquesta ha estat la darrera visita de la jornada. Després he tornat al hostel per descansar una mica, sortir a sopar al mateix lloc d'ahir, i al lloc de les xixes a fer-la petar amb el Naser, el fotògraf que vaig conèixer ahir i que m'explica moltes coses del país, de la zona, de les religions, les llengües, les cultures i alguna cosa més. Avui, per exemple, he descobert que el seu pare va ser el fotògraf oficial del darrer Sha, i diu que té un arxiu molt valuós amb prop de 50.000 fotografies. Per exemple una del Sha amb JF Kennedy.


Saló de recepcions al Golestan Palace.



La mesquita d'Imam Khomeini on reposen les restes del pare de la revolució islàmica de l'Iran.

Interior de la mesquita d'Emam Khomeini. Al mig, de color verd, el mausoleu amb la tomba.

Torre Azadi.

Exposició de caretes a la Torre Azadi.

Mural a les parets inferiors i interiors de la Torre Azadi.

1 comentari:

  1. M'alegro que hi estiguis bé. No hi ha res com trepitjar una ciutat per copsar-ne una mica més la realitat que si la mires des dels informatius.

    ResponElimina