L'Iran - Teheran.

Mesquita d'Emamzadeh Saleh.

Ahir de matinada vaig arribar a Teheran en un vol de Ukraine Airlines que va fer escala a Kiev. Total, unes 9 horetes comptant l'estona perduda a l'aeroport de Kiev. Arribàvem a Teheran cap a la 1:30 i em quedava fer els tràmits per obtenir el visat d'entrada. 75 euros i un parell d'hores d'espera amb entrevista personal inclosa per saber els motius de la visita i els llocs que pensava visitar, la professió...

Fent el visat vaig conèixer a un grup de gironines (4 dones i un mascle) que també havien aprofitat els dies de festa per venir de visita a l'Iran, i que tornen el mateix dia que jo. Una d'elles em va explicar que li havien fet pagar un extra de 65 euros per sobrepès en la maleta de cabina. Vaig veure com l'hostessa de la porta d'embarcament a Kíev se'n mirava unes quantes (de maletes) amb la balança aquella de mà, i que per sort la meva només la va mirar de passada.

Entre la mitja hora de retard del vol Kíev-Teheran, i la llarga espera per obtenir el visat, vaig acabar sortint de l'aeroport a les 3:45, 45 minuts més tard del que li havia dit al taxista que m'havia de recollir per portar-me al hostel que havia reservat. Així que com que tampoc funcionava el wifi de l'aeroport, no ens vam puguer comunicar i el taxista va acabar marxant sense client. Vaig anar a cercar alguna oficina de canvi de moneda i em van començar a aparèixer taxistes i canvistes per tot arreu. Vaig decidir canviar-li a un que em va seguir fins al mostrador de la companyia de serveis telefònics local Irancell, on volia comprar una targeta sim per poder-me connectar. Li vaig dir al paio que només volia canviar 20 euros (als aeroports sempre poquet i si és al mercat negre encara amb més raó). Em va donar un parell de bitllets gastats de 500.000 rials iranís que no feien molt bona pinta, i vaig demanar-li de comprovar-ho a un establiment. Me'ls van acceptar per pagar un cafè amb llet que, tanmateix, vaig trobar molt car al canvi, uns 4 euros... 

Vaig acabar negociant amb un altre taxista pirata perquè em portés fins al centre de Teheran (a uns 50 km) per 10 euros, el mateix preu que havia pactat per internet amb la companyia de taxis que m'havien vingut a buscar. Entre cols i naps, vaig arribar al hostel passades les 5 de la matinada (hora local).

Després de dormir poc més de quatre hores, m'he despertat per iniciar el meu primer tour per la ciutat. He esmorzat al hostel, una mena de coca fina i tova, típica, acompanyada per mantega, sucre o melmelada si vols. Jo l'he pres sola amb una galeta de xocolata i un cappuccino de sobre bastant imbevible. He sortit en direcció a l'estació de metro de Emam Khomeini, on abans d'entrar he anat a cercar cases de canvi properes. Enlloc m'han volgut/pogut canviar amb l'excusa que no tenien caixa, i m'han animat a fer-ho amb els canviadors de fora el carrer al mercat negre. M'ha estranyat veure els preus del canvi oficial 1 euro = 12.000 rials, 1 dòlar = 11.000 rials, ja que a casa ho havia comprovat i estaven al voltant dels 50.000. No entenia res. Com podia ser que a l'aeroport m'haguessin pagat 1-50.000 i a la ciutat, on sol ser sempre millor em donessin tant poc. Finalment, he anat de cara i he entrat a un canviador del carrer. Li he proposat canviar 100 dòlars i m'ha ensenyat a què equivalia, 10.000.000 de rials. He tret la calculadora i m'ha sortit un canvi de 1-100.000!!! No entenia res, i encara estic per acabar d'entendre-ho...

Bé, amb calés a la butxaca (no volia donar més voltes al tema i menjar-me el tarro en excés) he tornat a l'estació de metro per anar a algun lloc d'interès. Abans però, m'he comprat la targeta sim d'Irancell per tenir accés a internet en tot moment. Mitja hora de gestions i llestos, tot i que ha durat menys de deu minuts amb connexió ja que me l'han tallat (això ho he sabut fa poc quan he arribat al hostel i hem pogut parlar amb un operador de la companyia) perquè el inútil que m'ha fet el contracte es deu haver oblidat d'enviar la documentació...

Bé, la ruta m'ha portat fins al Bazar de Tajrish (darrera parada de la línia vermella cap al nord) i a la mesquita de Emamzadeh Saleh. He menjat per allà una mena de lasanya força bona que al canvi he calculat uns 2'5 euros, i he intentat, sense èxit, carregar amb més dades pel mòbil. He aconseguit el més difícil: trobar el lloc on venien les càrregues de dades, fer-me entendre del què volia, i en acabat saber com coi ho havia de fer per fer la càrrega, ja que les instruccions en persa no les domino. Tanmateix, m'ho ha acabat fent un altre noi d'unes galeries on venien complements per mòbils, i no se n'ha sortit tampoc (encara no sabíem que m'havien bloquejat la línia).

La següent visita ha estat a la zona del museu militar d'homenatge a la revolució islàmica, i el popular pont de Tabiat des d'on es veuen unes magnífiques vistes de l'skyline de la ciutat amb les muntanyes nevades de fons. Per arribar al pont, s'ha de girar a la dreta des del museu de guerra, creuar un turonet a través d'un parc, passant pel costat del gegantí màstil amb la bandera, també gegant, de l'Iran.

He tornat cap a les 18:00 al hostel, he fet la gestió aquella del mòbil (demà hauré de tornar on veig fer el contracte perquè enviïn la documentació a la companyia), i m'he anat a sopar. Ben sopat he anat a una teteria d'aquelles que es fuma en xixa, i m'hi he estat un parell d'horetes ben bones xerrant amb els clients. Bé, bàsicament amb un que parlava prou dignament l'anglès i amb qui m'he pogut entendre i fer-li preguntes, una cosa que m'encanta. He fet tres o quatre tes i un parell de xixes de taronja. Ja no fumo, però avui, aquí a Teheran, no podia pas no tastar-ho. Un dels nois, fins i tot, em volia convidar a un licor casolà que prepara ell i que portava al cotxe, però li he dit que avui no em venia de gust. Per l'alè que feia, puc garantir que no es tractava d'una ensarronada. Aquí a l'Iran, no es ven alcohol, però sembla ser que alguns se'l fabriquen a casa.

Mural de guerra a l'estació d'Emam Khomeini.

Senyor tocant la flauta pels voltants del Bazar Tajrish.

Tenda de fruits secs al Bazar de Tajrish.

Cotxe exposat al museu de la guerra. Tipus d'homenatge a algun caigut?

A Teheran també hi ha food-trucks.

Vista de Teheran des del pont Tabiat.

Belles vistes.

Aquí amb la tropa a la teteria.

Tenda de peix a punt de tancar.