L'Ultradreta que ve.

Santiago Abascal (VOX), Albert Rivera (C's), i Pablo Casado (PP).

Les darreres eleccions autonòmiques d'Andalusia han fet palès l'auge del nacionalisme espanyolista de dretes, amb l'entrada fulgurant del partit VOX, i l'important creixement de C's. Ambdós, juntament amb el PP s'han destacat pel seu discurs catalanòfob i antiimmigració, especialment els dos primers. Està clar que a Espanya, parlar malament dels catalans dóna vots, i els discursos populistes d'aquestes forces ultraespanyolistes, agrada a una societat espanyola que històricament ha tingut una visió força negativa dels catalans i de les nostres reivindicacions.

Malauradament, per a molts espanyols, és preferible viure en un país poc democràtic, que pensar en la possibilitat que el país es pugui dividir. Abans feixista que dividit. El que no entenen però, és que quan aquesta ideologia arribi al poder, les llibertats i drets conquerits al llarg de molts anys, poden esfumar-se en qüestió de dies. Els drets de les dones, dels LGTBI, dels immigrants, dels que professen religions diferents a la majoritària, i de tot aquell que tingui una ideologia que no combregui amb el pensament d'aquests ultres, poden veure's afectats.

El segle 21 esta vivint l'auge dels partits nacional-populistes arreu del planeta. Els populistes basen el seu creixement en la fixació d'un enemic extern com a causant de les desgràcies dels autòctons, i en l'exacerbació dels sentiments nacionals d'autoprotecció, d'autoafirmació, i d'unitat contra aquest invasor extern. Ho estem veient a França (FN de Marine Le Pen), Brasil (Bolsonaro) Grècia (Alba Daurada), Alemanya (Alternativa per Alemanya), Hongria (Fidesz de Viktor Orban), o Itàlia (Lliga Nord de Matteo Salvini), etc.