"Recordant el passat".

Carlton Alfred Smith, 1888, Recalling the Past.

Ja m'ho deia sempre la meva mare. Que aquest noi no li feia el pes. I mira que jo sempre havia fet cas a la mare, però en això mai li en vaig fer. I no serà perquè no hagués insistit la meva mare, perquè cada diumenge quan tornava a casa després de sortir a festejar amb ell em treia el tema. Que si aquest noi te n'amaga alguna. Que si no es aigua clara. Que he sentit alguns rumors que no el deixen en gaire bon lloc...

Per què no fem mai cas a les mares quan estem enamorades? Mira que n'he estat de tòtila! M'ha ben enganyat l'Andreu! I el pitjor de tot és que ja fa temps que em té enganyada, i jo confiant en ell com una bleda. Fins i tot m'ho havien comentat les amigues. La Joana i la Jordina m'havien fet arribar les seves sospites. Aquest paio te la fot Núria! Que l'han vist per alguns locals de Barcelona acompanyat de senyoretes. Com és que arriba tan tard a casa si a les set ja tanca el negoci? L'hauries de controlar més...

No en vull saber res més d'aquest desgraciat malparit. Com es pot ser tan fill de puta? Jo que li he donat tot i més, que mai li he fet ni un sol retret i m'he mossegat la llengua en tantes ocasions.. Quantes renúncies he hagut de fer per tenir-lo content i fer-lo feliç. Seré bleda. I tot això per què? Perquè ara m'assabenti que ell em feia el salt amb altres dones setmana sí setmana també. Però això no pot quedar així. Ara em coneixerà aquesta rata infecte. No em coneix prou el merda seca.

Aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de gener.