"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 18 de març de 2019

AIxò de l'afició del Betis ahir amb Messi no ho havia vist mai.


Ahir el Barça va fer un pas de gegant per tornar a guanyar la lliga, al vèncer al Betis en la seva visita a l'estadi Benito Villamarín de Sevilla (1-4). El partit serà recordat, sens dubte, per la gran exhibició de l'astre argentí Leo Messi, que va signar un nou Hat Trick (51), amb un golàs de falta que obria la llauna, i un tercer gol antològic amb una paràbola increïble des de gairebé la frontal de l'àrea, fent inútil l'estirada del porter del Betis.

Aquest darrer gol suposava la sentència definitiva al partit, ja prop del minut 90, i bona part del públic local va respondre amb una ovació general a Messi. No només picant de mans, un fet que ja havia presenciat quan l'any 2004 el Bernabéu va aplaudir tímidament un golàs i un gran partit de Ronaldinho, sinó corejant el nom de l'argentí. Fins on arriba la grandesa de Messi que fins i tot els aficionats rivals són capaços de reconèixer la seva genialitat, malgrat haver encaixat quatre gols, i tres d'aquests obra d'ell.

Un gest que recordarem i ens recordaran durant la resta dels nostres dies. No sé si es repetirà. No m'estranyaria tractant-se de Messi i del reconeixement que es mereix pel fet de ser el millor jugador de la història sense cap mena de dubte.

4 comentaris:

  1. L'actitud d'aquest jugador no és la d'un cregut. D'altres jugadors amb menys categoria que ell són insuportablement xuletes.

    ResponElimina
  2. Messi és futbol. Ell es dedica a això, a jugar. Ho fa concentrat, no fa cas de tot el que hi ha fora, només vol la pilota i jugar. I ho fa meravellosament bé. Normal que les aficions li sàpiguen reconèixer, perquè no es dedica a humiliar a ningú, només fa el que sap fer millor, tothom pot gaudir del seu joc, encara que no jugui al teu equip. Ara bé, això que sembla tan lògic no és tan fàcil de traduir amb una ovació a camp contrari. Per un moment vaig pensar que cridaven Betis Betis per animar el seu equip després del quart gol, però no no, he vist vídeos i cridaven el nom de Messi, després de deixar anar uns quants 'mare meva, el que acaba de fer'. Ell va correspondre agraint el gest de l'afició, aixecant el braç i mirant a terra en senyal d'humilitat. No descarto que se sentís una mica aclaparat, avergonyit, perquè el primer sorprès en sentir-ho va ser ell.

    Què dir, nosaltres que el gaudim cada setmana? Doncs que encara que ens ho sembli, no estem valorant prou la sort que hem tingut de viure aquesta època i poder-lo veure. Ho valorarem encara més amb el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només espero que l'afició culé tingui memòria i mai se li acudeixi xiular-lo quan arribi alguna mala època, que pot arribar al llindar de la retirada. Tant de bo no.

      Segur que els aficionats del Betis somien amb un fitxatge llunya d'un Messi a punt de la retirada com va fer Maradona al Sevilla... haha

      Elimina