 |
| Església de Bagerque. |
Aquest pont de Carnaval l'he passat a la Vall d'Aran fent excursions en bicicleta de carretera i coneixent algun poblet més dels que conformen aquesta escassament poblada comarca, malgrat que en aquestes dates hi ha força turistes i forans amb segona residència que fan doblar, sinó triplicar els habitants de la zona.
Entre les fites esportives hi ha l'ascensió als ports del Portillón (1.292 m.), a l'extrem nord-oest de la comarca, límit natural amb França, i del Pla de Beret (1.850 m.), a la banda nord-est, punt d'inici d'un bon grapat d'esquiadors amb el "forfait" de les pistes de Baqueira-Beret.
Les noves descobertes de poblets de la comarca han estat Bagerque, Canejan, i Sant Joan Turan. Aquest darrer són quatre cases mal comptades, i un bar. Tanmateix, ens va donar la impressió que no hi havia ningú al poble, més enllà d'un gat que ens va fer d'acompanyant tota l'estona. A Bagerque vam trobar-nos a un tal Paco, que cuida ovelles, que ens va explicar algunes històries del poble, i també al noi que fa formatges. Per Canejan també vam passejar sense trobar a penes a ningú, més enllà d'un home que va sortir a agafar llenya d'un pati.
La majoria de les cases de la Vall d'Aran pertanyen a forans, molts estrangers, que van de tant en tant a passar uns dies. Com que es construeix relativament poc, les cases es venen per una bona pasta, i els lloguers estan pels núvols.
També vam tenir ocasió de parlar amb un noi que regentava un bar i que criava algun bestiar i també caçava, i ens va explicar el mal que ha fet la reintroducció de l'ós a la vall. Ens va explicar que l'ós està súper protegit, i ai de qui gosi fotre-li un tret... pitjor que matar a una persona diuen.
 |
| Ovella mascle a Bagerque. |
 |
| Monument al ciclista al port del Portillon per la vessant catalana. |
 |
| Vista del campanar de l'església de Bossòst amb les muntanyes nevades al fons. |
 |
| Fent cim al Pla de Beret (1.850 m.) |
 |
| Vistes des del Pla de Beret. |
 |
| Una casa al poblet de Sant Joan Turan. |
 |
| Restaurant al poble de Canejan. |
|
 |
| Universitat de Cervera. |
Una bona ruta. Envejable.
ResponEliminaEstàs en bona forma!
El cert és que em sento molt bé. Tanmateix, no estaria de més poder-me treure quatre o cinc quilets... ;-)
ResponEliminaOooooh, quines ganes! Terra magnífica, m'encanta anar-hi. Aquest estiu, quan els castells ho permetin, tenim previst passar-hi una setmaneta. Sempre que podem hi anem, és fantàstic. La idea també és pujar i pujar, però nosaltres sense bici.
ResponEliminaA mi també m'agradaria poder escapar-m'hi cap a l'estiu per veure un paisatge diferent. Alguna excursió per la zona la vam haver d'avortar per causa de la neu.
EliminaEls castellers teniu la dèria de pujar sempre amunt, sigui de la manera que sigui! Tot i que des d'aquests paratges val la pena fer una mirada als racons, a les valls i a tot plegat!
ResponEliminaEfectivament Laura. A molts castellers ens va la muntanya i les alçades en general. De fet, la meva colla neix al Centre Excursionista de Terrassa.
EliminaI déu n'hi do la de raconets interessants que pots trobar a la Vall d'Aran.