"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 1 de març del 2019

Avui que l'humor està amenaçat cal recordar Pepe Rubianes.


Avui fa 10 anys que ens va deixar el gran humorista galaico-català Pepe Rubianes, i m'agrada recordar-lo amb aquesta intervenció extraordinària al programa de tarda de l'Albert Om. Per aquests comentaris el Pepe i l'Albert van rebre una denúncia i van anar a judici, tot i que no van ser condemnats. Què passaria avui si algú parlés alt i clar com ho feia el Pepe? A la puta merda aquest país que ens oprimeix i reprimeix. Gran Pepe!!

10 comentaris:

  1. Hi ha una persecució malaltissa contra els humoristes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot si critiquen el regne o les seves institucions.

      Elimina
  2. Un gran, sens dubte. Ara l'acusarien de delictes d'odi cada dos per tres. Mira què li han fet al Toni Albà per un missatge que, personalment, no em sembla fora de lloc en absolut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Lluís. Si ja no podem insultar, on anirem a parar??

      Elimina
  3. Qualsevol dia ressuscita per poder tornar a dir la seva i acompanyar-nos perquè el que es deu estar contenint veien-t'ho des de la distància li deu estar fent bullir la sang!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si aleshores, quan la cosa estava més tranquil·la, es cagava en la puta Espanya, imagina't avui dia...

      Elimina
  4. Ja ho hem comentat altres cops, avui en dia ens posaríem les mans al cap nosaltres mateixos amb els comentaris de Rubianes. Això és el que ens estan fent: autocensura. No deixem que ens vencin, reivindiquem la seva figura i el nostre dret a dir això, perquè ens és igual la unitat d'Espanya, és una cosa arbitrària i fictícia.

    10 anys fa ja que va morir...? Ains...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És difícil no autocensurar-se quan saps que et poden engarjolar per un twit o unes declaracions públiques. El baix nivell democràtic d'aquest estat és una evidència que comencen a tenir clar arreu.

      Elimina
  5. No sé si dir qie faria molta feina o que estaria exiliat... o potser les dues coses. Si encara fos aquí, les diria de l'alçada d'un campanar, exiliadíssim. Estic segura que en Rubianes no es deixa engarjolar.

    ResponElimina
  6. Jo penso que marxaria per poder continuar cagant-se en la putíssima sempre que volgués.

    ResponElimina