"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 22 d’abril de 2019

Sant Jordi i el drac.

"Sant Jordi i el drac" (Jacopo Tintoretto, 1560).

I de la sang que brollava del drac va néixer un gran rosal del què Sant Jordi va tallar una bella rosa per regalar a la princesa.

- Ah, merci. Molt bonica, però no està gaire bé això d'arrencar les flors de la natura.
+ És una mostra del meu amor vers tu.
- S'agraeix, però a mi si em convides a una birra em fas més feliç.
+ Amb mi tindràs el què vulguis.
- No, si era una forma de parlar... no necessito res de tu.
+ Tu i jo serem un. Vull ser el teu príncep.
- A veure... tu com et deies? Jordi? Em sembla que aquí hi ha un malentès.
+ Jo he mort el drac. I ton pare m'ha promès la teva mà.
- Mon pare? Però què t'empatolles? Què s'ha cregut aquest cretí? Jo no estic en venda xato.
+ Però, però... jo em pensava que després de salvar-te del drac em compensaries amb el teu amor.
- Salvar-me del drac? Home, tampoc exageris que quan has arribat jo ja el tenia mig grogui, eh!
+ Bé, però l'estocada definitiva ha estat la meva.
- Sí, és clar, quan ja el tenia a terra plegat de cames... Nano, jo portava vint minuts lluitant amb aquesta fera.
+ Bé, tant se val, no ens discutirem per això. Però en tot cas, deixa'm ser la teva mitja taronja.
- Mitja taronja? D'on ho has tret això? Em sembla que mires massa Tele 5. Em sap greu, però em sembla que amb mi ho tens difícil...
+ Per què em tractes així, oh bella princesa? Jo només t'ofereixo el meu amor incondicional i verdader, i tu et mostres freda i distant.
- Mira noi. Et seré sincera. És que jo sóc lesbiana, saps?
+ Coi, haver començat per aquí! Tinc un munt d'amigues que ho són. Si ho sé abans potser no m'hi fico amb el drac.
- Total, pel que has hagut de fer...
+ I el teu pare no en sap res?
- Oi tant que ho sap, però devia patir per la meva integritat i no t'ha volgut dir res perquè no et fessis enrere.
+ Serà cabró el paio!
- Ei, no et passis que és mon pare i, a més a més, és el rei.
+ Perdó, no et volia ofendre.
- Que és conya home!
+ Haha, com ets princesa!
- Digue'm Jordina.
+ Molt bé, doncs, Jordina, vols anar a fer una birreta ara?
- Vinga. Pagués tu.
+ Cap problema. Saps si tenen Moritz en aquest poble?


I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes d'abril.

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. A Súria en fan un de molt popular per Caramelles, el divendres sant per la nit.

      Elimina
  2. Aquest cavaller anava per mal borràs, però al final encara han redreçat la situació, no hi ha res que una cervesa plegats no pugui curar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que són molts anys fent de cavaller i s'ha d'adaptar als nous temps... ;-)

      Elimina
  3. Molt actualitzada la llegenda, ha,ha,ha!!!

    ResponElimina
  4. Han trobat una bona complicitat... no hi ha com dir les coses pel seu nom. M,ha agradat la teva llegenda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme.
      En ocasions parlant la gent s'entén...

      Elimina