Superioritat insultant.

El jugador portuguès Gilberto Duarte celebrant un gol (Foto: diari As).

Aquesta tarda s'ha disputat la final de la copa del rei de handbol a Alacant. S'han enfrontat el Barça Lassa (campió de les darreres sis edicions de forma consecutiva) i el Liberbank Cuenca (34-18). Tot i que el conjunt conquenc ha resistit estoicament durant els primers 30 minuts, a la segona part s'ha enfonsat físicament i mental i el Barça li ha passat per sobre com una piconadora.

Amb aquest títol, el club blaugrana suma 6 de 6 en les competicions en que ha participat, fins avui, aquesta temporada: estatals (copa Asobal, supercopa, lliga, copa del rei), la supercopa de Catalunya, i el mundial de clubs. Uns registres que fan palès la superioritat incontestable dels culés a les competicions estatals. És tanta la superioritat en els darrers anys, que l'handbol ha perdut gran part de l'emoció competitiva que havia arribat a tenir.

Jo vaig practicar l'handbol durant la meva etapa escolar, i recordo que ja aleshores em mirava els partits que feien a la televisió, i més endavant també havia anat de tant en tant al Palau a veure l'handbol en directe, en l'època gloriosa del Dream Team. Aleshores, tanmateix, la lliga espanyola era molt més renyida i hi havia rivals de gran potencial com el Bidasoa, l'Ademar León, el Valladolid, el Portland San Antonio, el Ciudad Real, o anys abans el Teka o el mateix Cacaolat Granollers o l'Atletico, que després de desfer l'equip a finals dels 90 va renéixer fa uns anys per tornar a desfer-se al cap de poc.

Una llàstima que aquest esport tan divertit i espectacular hagi perdut tota emoció a les competicions domèstiques. L'única competició amb emoció i igualtat és la lliga europea, la qual fa ja quatre anys que el Barça no guanya. Enguany jugarà els quarts de final davant del Nantes francès, pas previ per poder accedir a la final a quatre que es disputarà a primers de juny a Colònia.