 |
| La Mola, plena de gom a gom, el passat 1 de maig. |
El passat dimecres, dia del treballador, vaig tenir l'ocurrència de pujar a La Mola. No acostumo a pujar en jornades festives ni diumenges que acostumen a omplir els camins de Sant Llorenç del Munt cap al cim de La Mola, però aquest dimecres va ser diferent. I al saltar-me la normalitat, va passar una cosa extraordinària...
Just arribat al pati exterior del monestir se'm va apropar un home preguntant-me si em deia com em dic. Tu ets el tal, oi? I quan li vaig respondre afirmativament, em va dir que era un pare d'un exalumne d'una escola de Sabadell on jo vaig treballar el curs 14/15 com a tutor d'un grup de 1r. Era la meva primera, i última, experiència com a tutor, i havia estat intensa, feliç, i amb un final amarg i imprevist (algun dia buidaré el pap).
El pare em va dir que tots els alumnes d'aquell grup tenien un molt bon record de mi, i se'n recordava que corejaven el meu nom cada matí a l'entrada de l'escola quan feien fila esperant que els recollíssim. Al cap de poc va arribar el fill, un noiet que ara està fent 5è de primària, i que em va reconèixer sense problemes. El pare, tot emoció, em va demanar de fer-me una foto amb el seu fill.
He de reconèixer que la trobada em va tocar emocionalment. Vaig reviure moments feliços i també difícils, i no sé si va servir més per tancar o per obrir velles ferides. En tot cas, sempre és un orgull i un motiu de satisfacció que se'n recordin d'un positivament i viva. Aquesta és la millor avaluació que puc rebre com a mestre.
Doncs si, aquestes coses a vegades són les que realment et donen forces per a tirar endavant en la professió, són els fruits d'haver cultivat amb bons adobs! Sense defallir, company!
ResponEliminaOi tant Laura. El retorn dels alumnes en el dia a dia ja és prou important, però quan recorden positivament la teva acció passats els anys, significa que va més enllà del vincle que s'estableix quan ets el seu mestre, i que ja tenen més elements per fer una avaluació comparativa amb altre mestres que han anat passant per la seva vida.
ResponEliminaPersonalment, l'avaluació que més m'importa és la dels alumnes.
Enhorabona. En el bon sentit de la frase, en el millor: tal faràs, tal trobaràs.
ResponEliminaCert Xavier. Les dites populars són sempre sàvies.
EliminaCaram, quina recompensa! Probablement aquesta pujada a la Mola no t'hauria satisfet per la gentada que hi havia, ni tan sols n'hauries fet esment aquí. Però l'anècdota bé val un post i una estona de reflexió. Al final la millor manera de valorar-se a un mateix sense caure en la complaença però no deixar-se endur per la subjectivitat, és observar com ens veuen els altres. És evident que vas deixar petja, i això tard o d'hora retorna. Enhorabona.
ResponEliminaEfectivament Xexu, de no haver estat per l'anecdota, la pujada hagués passat amb més pena que glòria, per la gran quantitat de persones que entorpien la marxa i la calma. Tanmateix, hi hagi gent o no, La Mola mola.
EliminaI del tema laboral, comparteixo les teves paraules. Ens autovalorem bàsicament per la valoració que fan els altres de la nostra tasca. Als mestres ens valora molta gent (alumnes, companys, famílies, societat...) i, personalment, la valoració que em pugui fer un alumne o exalumne és la què més m'importa.