"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 15 de juliol del 2019

Cuba (4) - Guardalavaca i Holguín.

Camí de Guardalavaca amb un taxi compartit, un Chevrolet del 56.


Els darrers quatre dies hem estat a Guardalavaca (3), un poble de la costa nord oriental, i a Holguin (1), una ciutat oriental a uns dos-cents quilòmetres de Santiago cap a l'interior. A Guardalavaca hi hem anat a fer, bàsicament, platja. És una zona amb algun ressort i alguns allotjaments privats, però en aquesta època de l'any no està gaire concorregut. Aquí la temporada alta va de desembre a abril segons ens han comentat.

La platja principal de Guardalavaca és força bonica i els usuaris són bàsicament turistes nacionals i alguns locals. De turistes estrangers n'hem vist ben pocs. Sobretot canadencs ja que hi ha un vol directe de Canadà a l'aeroport d'Holguin. Per arribar a Guardalavaca vam haver de negociar un taxi compartit, ja que els privats ens volien cobrar uns 30 CUC, i el transport públic mai saps quan passarà ni si hi haurà lloc per a estrangers. Finalment després de les inevitables negociacions vam aconseguir que ens portessin per 12 CUC, tot i que el taxista va omplir el cotxe (un Chevrolet del 56) amb tres locals més.

A Guardalavaca hem fet uns dies de relax, banys a la platja, i menjar i beure, a banda d'alguna festeta, res de l'altre món, a la platja o ben a prop. En una d'aquestes festes a la platja se'ns va apropar el pesat del poble que anava una mica mamat i que ens va venir a oferir "el què necessitessim". Ens va estar atabalant una bona estona fins que el vaig convidar a deixar-nos gaudir tranquil·lament de la festa i va marxar. Al cap de poc va tornar i va insistir una estona. Finalment, una parella de policies que estaven a la festa vigilant van acabar enduent-se'ls en el cotxe patrulla.

A Guardalavaca vam tornar a coincidir amb una parella de germanes suïsses de 22 i 23 anys que viatjaven soles i que havíem conegut a Santiago. Ens van comentar que sovint se sentien incomodes amb alguns nois cubans que eren molt llençats i els deien coses, o els llençaven petons. I quan les treien a ballar podien ser una mica massa "propers". Tanmateix es veien súper responsables, i la gran acostumava a manar a l'hora d'anar a dormir. A les 23 puntual, va dir a la germana petita que havien de marxar, i així ho van fer.

De la platja de Gaurdalavaca vam fixar-nos que els cubans són, en general, poc curosos amb la neteja. Beuen (força) a la sorra o a l'aigua, i fumen, i en acabat l'arena queda plena de llaunes, ampolles i burilles de tabac. Per sort, sempre hi ha algú que va recollint la brutícia de tant en tant, però sempre vas veient aquesta visió lamentable.

Cap a Holguin vam anar en un altre taxi compartit que ens va aparaular el propietari de la casa on ens havíem allotjat, un antic militar retirat anomenat Luís. Per 10 CUC aquest cop, en un Dodge del 56, amb tres acompanyants més al darrera. Arribats a Holguin vam anar directes a l'estació de busos per comprar un bitllet per l'endemà a Ciego de Avila, En acabat vam anar a la casa particular on teníem una apartament llogat. Vam poder visitar la ciutat tota la tarda i pel vespre donar un volt i conèixer alguns locals d'oci. En va agradar pujar al mirador (la loma) que domina Holguin i on molts locals van a practicar esport o a petar la xerrada. A la nit, ens va agrada la Casa de la Trova on hi havia un concert amb una banda típica de trova amb un ambient molt autènticament local, ballaruga, i alguns autòctons molt animats gràcies al rom.


























De tornada a Holguín en un Dodge del 56.



Holguín des de la loma.

Gent connectada a internet a una plaça del centre.

1 comentari:

  1. Aquest Dodge del 56 ha viscut el batistisme, la revolució. el castrisme i el post castrisme...

    ResponElimina