Corpus de sang.

Antonio Estruch, 1907, Corpus de sang (Els segadors).

Barcelona s'havia convertit en una ciutat caòtica, violenta i plena d'indesitjables malfactors, brètols i xoriços que es dedicaven a crear el pànic entre els barcelonins de bé. Els carrers es buidaven en seguida que el sol es ponia, i els bars i tavernes tancaven les portes més d'hora de l'habitual per no atreure tota aquesta púrria viciosa i despietada.

Malgrat que les autoritats locals havien decidit combatre la creixent criminalitat, tot sovint es veien desbordats per la gran quantitat de malfactors a qui havien de fer front. En alguna ocasió s'havien produit topades entre els cosos de seguretat i grups de delinqüents organitzats que superaven en nombre als primers, i fins i tot en armament: navalles, ganivets, falçs, catanes i fins i tot algun arcabús eren les armes habituals d'aquests éssers sanguinaris i sense escrúpols.

Alguns pobres viatgers que arribaven a Barcelona desconeixent el fenòmen s'havien trobat rodejats per hordes d'aquests energumens que els prenien fins la camisa, i si es descuidaven, la vida i tot. Especialment greu va ser el cas d'un jove venecià de 24 anys que va arribar a Barcelona a bord d'un veler en ruta a les índies, i que va baixar a terra per comprar tabac per a la pipa, amb l'infortuni de topar-se amb  un d'aquests grups criminals, que li van pispar ttotes les possessions que duia a sobre, i li van clavar un punyal d'uns vint centímetres de fulla per la cuixa, requerint una intervenció quirúrgica de més de sis hores, i prop de 50 punts de sutura.

Davant d'aquests fets tan lamentables, el conseller de seguretat de Barcelona s'havia  vist forçat a donar la cara públicament per donar explicacions i garantir a la ciutadania que el govern local posaria fil a l'agulla per acabar amb la delinqüència i amb la impunitat d'aquella colla de brètols. 

I aquesta és la meva humil participació als relats conjunts del mes de setembre.