"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 22 d’octubre de 2019

Les filadores.

Les Filadores (Diego Velázquez, 1658).




























- Mira nena, jo et prometo que si toquen un pèl a ma filla, sortiré d'aquí amb la falç del meu Manel i començaré a tallar colls d'aquests policies malparits.
- Dona, la violència només porta més violència.
- El què tu diguis, però com s'atreveixin amb la meva Filomena, em coneixeran.
- I què hi fa la teva filla amb tota aquella gent encaputxada i que només cerca brega?
- Escolta, que no ho has sentit que han empresonat els nostres representants legítims?
- Si dona, però tu creus que amb violència aconseguirem res? Ells tenen la força d'un estat i milers de policies amb moltes ganes d'obrir caps. Ja saps com ens estimen aquells animals.
- Doncs que se'n cuidin de tocar un pèl a la meva Filomena, perquè no responc dels meus actes. Si fos per mi, ara mateix me n'anava a la Via Laietana a ajudar tot aquell jovent valerós i combatiu.
- Què vols que t'estomaquin i et deixin baldada?
- Si tothom penses com tu, avui encara estaríem treballant al taller catorze hores, i els marits encara ens escalfarien el cul amb el cinturó.
- Ai, que exagerada que ets Joana. Jo el que no trobo bé és que cremin coses i que llencin pedres. Ja no es pot ni caminar tranquil pel carrer.
- Doncs ja veuràs el dia que empresonin a un dels teus, si caminarà tranquil per la presó!
- Quines coses de dir!
- Doncs no em burxis, coi! Va, i a treballar una mica que no estic per més discussions.


I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes d'octubre.

2 comentaris:

  1. Ni bales de goma ni cops de porra. Ni oblit ni perdó!!

    ResponElimina
  2. L'actualitat ens marca indefectiblement a l'hora de crear. Aquests dies ens costa abstreure'ns de la realitat...

    ResponElimina