Grecia (1). Atenes.

Entrada a l'Acròpolis.

Aquest matí he començat a fer el guiri per Atenes. El primer que m'ha sorprès de la ciutat ha estat el preu que m'han cobrat per un cafè "latte". 4 euros. Una pasta de pernil dolç i formatge 2, i el cafè amb llet 4. Això em passa per no preguntar abans...

Ben esmorzat he anat directe cap a l'Acropolis abans no s'omplís massa de guiris com jo. L'entrada (10 euros, a l'estiu el doble) l'havia adquirit online i m'he estalviat la cua a les taquilles, tot i que a l'hora que he arribat no hi hauria més de 30/40 persones. L'Acròpolis m'ha semblat un recinte una mica decadent, i ple de bastides. Ni la cartelleria amb informacions, ni les senyals per moure't pel recinte m'han semblat al nivell de l'espai. En tot cas, m'ha agradat passejar-me per un lloc on han passat fets transcendentals de la història.

De l'Acropolis m'he anat cap a l'Àgora Romana i l'Àgora d'Atenes, i d'aquí cap a dinar en un lloc proper a la plaça Sintagma, proper també al hostel on estic parant, on he demanat una mussaca, un plat típic grec semblant a una lasanya de carn però sense tantes capes de pasta.

Per la tarda he fet un altre volt que m'ha dut fins a l'antic estadi olímpic, el Parlament (amb el tradicional canvi de guàrdia a càmera lenta), el Centre de Convencions Zappeio, els jardins nacionals (un pulmó verd enorme al cor d'Atenes), i els carrers adjacents a la Plaça Sintagma.

Un altre cosa diferent dels grecs, a banda de que poden anar amb moto sense casc, és que quan demanes una ampolla de cervesa a un bar te la posen de mig litre, i l'aigua petita embotellada costa tan sols 0'50 euros a qualsevol tenda que entris.

El teatre de l'Acròpolis.

Panoràmica d'Atenes.

El Partenon de l'Acròpolis.

Imatge de l'església bizantina d'Agia Marina.

Edifici a l'Acròpolis.

Edifici principal a l'Àgora d'Atenes.

Temple d'Hefest dins l'Àgora d'Atenes. El temple millor conservat.

Vista de la columnata interior de l'Stoa d'Àtalo.

Bust de l'emperador Antoninus Pius.

Catedral ortodoxa d'Atenes.

Un patriarca ortodox apagant les espelmes per a què altres devots les tornin a encendre (i deixin uns calerons...).