Enguany ha fet 25 anys que Mano Negra va publicar el seu darrer àlbum d'estudi. Una obra mestra de la música mestissa, el dub, el reggae, la patxanka o el raggamufin. Un disc que va obrir una via musical entre nombrosos grups que van seguir l'estela dels francesos.
Afortunadament, vaig tenir l'ocasió de veure els Mano Negra en un de les seves darreres aparicions dalt de l'escenari. Va ser al Palau de la Vall d'Hebron, el 1994, el mateix any de la publicació de l'àlbum, amb motiu d'un festival solidari d'Ajuda en Acció, tot i que tan sols van tocar un parell o tres de temes.
El disc incloïa 16 temes, "temazos" vaja, i aquest es va convertir en un dels meus preferits, sobretot arrel d'escoltar-lo molt sovint quan anava de festa. Em venen grans records de la sala "3 Punts" a Terrassa, jugant al futbolí mentre escoltava i ballava aquest tema i seguia el ritme frenètic tot picant les barres del futbolí.
"Se que nunca fuíste mía,
ni lo has sido ni lo eres,
pero de mi corazón,
un pedacito tu tienes, tu tienes, tu tienes..."
Merci beaucoup.
ResponEliminaMon pleasure.
EliminaAquesta ocasió sí que coincidim. El Casa Babylon va sonar molts i molts cops al meu reproductor, tens raó que està ple de temes impressionants, i a més tot el conjunt lliga perfectament. A banda del single Señor Matanza i aquesta Love and Hate, m'encantaven The Monkey, Bala Perdida, Drives me Crazy i Hamburger Fields. Brutals totes elles, encara que, com deia, el que fa gran el disc és tot el conjunt.
ResponEliminaAls Mano Negra els vaig començar a seguir l'any 91 quan un company de l'institut em va deixar el K7 original de l'"Amerika Perdida", el primer recopilatori de la banda. Em pensava que no podrien superar mai l'obra que havien fet fins aleshores, però el seu treball de comiat va ser apoteòsic.
ResponElimina