Jordi Cuixart: "No renunciarem mai al dret a l’autodeterminació".

Portada de l'influent diari Politico, editat a Bèlgica, però de distribució arreu d'Europa.

Avui, molts espanyols, moltíssims, celebren el dia de la Constitución espanyola. Una Constitución escrita pels hereus del franquisme, i amb el soroll dels sabres com a música de fons. Una Constitución que serveix per empresonar dirigents polítics per posar urnes, i activistes socials per animar a participar a un referèndum i exercir el dret a protesta. Una Constitución que envia bascos a presó per una baralla de bar amb guàrdies civils de paisà, i que deixa en llibertat violadors múltiples i reincidents. Una Constitución que valida els negocis bruts de la família reial espanyola, la venda d'armes a països que massacren civils innocents, i la brutalitat de cossos i forces de (in)seguretat de l'estat. Una Constitución que impedeix que s'investiguin els vincles de les clavegueres de l'estat amb l'atemptat del 17A a Barcelona, i que permet crims d'estat com els comesos pels sicaris del GAL. Que s'inventa cassos de corrupció de tot aquell que considera enemic de la pàtria i els esbomba a través dels seus mitjans de comunicació.

Doncs jo no tinc res a celebrar. Per això, avui celebro les paraules de l'activista social i President d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ostatge de l'estat espanyol des de fa més de dos anys, en una carta des de la presó dirigida als socis de l'entitat que presideix.

"La constitució que no defensa els drets dels seus conciutadans es converteix en una mordassa. ...la persecució dels qui qüestionen les lleis, contradiu l’esperit de qualsevol constitució democràtica. ...780 dies després que els poders de l’estat ens empresonessin en nom de l’article 2 de la constitució i en un dia com el d’avui, l’única cosa a celebrar és que continuem lluitant per la llibertat, la cultura i la defensa dels drets humans".